Des de l’any 2013, cada 21 de març se celebra el Dia Internacional dels Boscos. És una diada que va ser impulsada l’any 1971 per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura i que es va acabar de consolidar quatre dècades més tard. Es va escollir aquesta data perquè sol coincidir amb l’equinocci de primavera a l’hemisferi nord i amb el de tardor a l’hemisferi sud.
Té per objectiu conscienciar la societat de la importància que tenen els boscos i els arbres per al nostre planeta i, també, per als humans. Es convida a reflexionar sobre la necessitat de preservar els boscos davant la pèrdua de massa forestal al conjunt del planeta.
Curiosament, aquests dies hi ha dos altres dies internacionals relacionats amb la natura i el medi ambient. El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua, i, el 23, el Dia Meteorològic Mundial.
“Boscos i innovació”, el lema d’enguany
El lema triat per al Dia Internacional dels Boscos 2024 és “Boscos i innovació: noves solucions per a un món millor”. La lluita contra la desforestació requereix avenços tecnològics nous.
Cada any es perden 10 milions d’hectàrees boscoses i aproximadament 70 milions d’hectàrees són arrasades pels incendis forestals. Amb un escenari com aquest, és imprescindible l’existència d’innovacions tecnològiques que ajudin el sistema d’alertes primerenques i per a la producció sostenible de matèries primeres. A banda, és necessari l’empoderament dels pobles indígenes, ja que són els guardes de gran part dels boscos que encara resten intactes a la Terra. Per tal d’empoderar-los, cal tenir ben cartografiades les seves terres i tenir accés al finançament climàtic.
La restauració dels ecosistemes, inclosos els esforços de reforestació, també pot contribuir significativament a mitigar el canvi climàtic i millorar la seguretat alimentària.
La superfície forestal a Catalunya, en augment
Segons les dades extretes per l’Observatori Forestal Català del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), al llarg dels darrers anys s’ha observat un augment constant de la superfície forestal al nostre país. Entre els anys 1993 i 2018, s’ha vist incrementada en gairebé 121.000 hectàrees (una hectàrea equival, aproximadament, a la superfície que ocupa un camp de futbol). En altres paraules, si l’any 1993 la superfície forestal representava poc menys del 61 % de Catalunya, l’any 2018 ja era gairebé el 65 %.
Cal tenir en compte, però, que superfície forestal no equival necessàriament a boscos. Si es desgranen les dades, es pot veure que l’any 2018 el 64 % de tota la superfície forestal corresponia a arbrat. Aquest percentatge és dos punts superior al que hi havia l’any 1993.
El segon tipus de superfície forestal més abundant a Catalunya són els matollars, tot i que al llarg d’aquest període de 25 anys l’extensió que ocupen ha minvat. En tercer lloc hi ha el prats i, finalment, la superfície nua natural.
Acció Climàtica inicia aclarides selectives en boscos molt densos per tal que arribi més aigua als rius i aqüífers
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural preveu la gestió dels boscos situats en zones de capçalera de conca com una eina més per fer front a la sequera i per aportar solucions estructurals per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic.
Segons exposa, boscos molt densos i amb molta competència consumiran grans quantitats d’aigua reduint significativament l’aportació hídrica a la resta de la conca. A més, els arbres competeixen entre si per obtenir la poca aigua disponible i creixen més febles i vulnerables a incendis, ventades o plagues.
Prova a la capçalera del Ter
La retirada d’un de cada quatre pins d’una antiga repoblació forestal dels anys 70 a Molló (el Ripollès) repercutirà directament en els nivell d’aigua del Ritort, un afluent del riu Ter al seu pas per Camprodon.
La Generalitat està seleccionant diversos boscos públics que disposen de plans de gestió forestal i en què cal actuar-hi amb celeritat. Una de les zones prioritàries és un bosc públic amb una densitat d’arbratge elevada situada a la capçalera del Ter.
Els treballs forestals es realitzaran en 61 hectàrees i incrementaran la provisió de l’anomenada aigua blava o d’escorrentiu. Es planteja una aclarida selectiva que redueixi l’àrea entre un de cada tres o cada quatre arbres, i un reducció selectiva del matoll de fins al 35 %. Amb aquestes aclarides s’aconsegueix un augment d’aigua blava d’un 7 %. La generació d’aigua augmentarà en un any mitjà de precipitació en 0,1 hm3/any, xifra que en litres correspon al consum d’aigua de 2.740 persones (calculant un consum de 100 litres per persona) de tot un any.
El projecte HIDROBOSC
Des de fa més de tres anys, l’ACA i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CCTF) treballen conjuntament en el projecte d’aigua blava HIDROBOSC per tal d’identificar un mapa d’idoneïtat i obtenir més recursos hídrics a partir de la gestió dels boscos. Amb aquesta eina es plantejaran propostes de mesures concretes de gestió pràcticament a diverses conques catalanes.
Els efectes de la gestió forestal per a la provisió d’aigua blava són immediats i s’observen just després de la gestió forestal. La reducció de la densitat de l’arbrat i el matollar augmenta la provisió d’aigua que arriba al sòl, ja que en queda menys de retinguda a les capçades dels arbres. A banda, disminueix el consum d’aigua per evapotranspiració.
Així doncs, encara que no plogui, la disminució del consum d’aigua global per part de la vegetació és immediata. D’aquesta manera queda més aigua disponible al sòl i augmenta la possibilitat que aquesta aigua acabi a l’aqüífer o al riu.
