La floració de l’arbre de l’amor acostuma a sincronitzar-se sovint amb l’arribada de la Setmana Santa a Barcelona, per bé que la seva floració varia d’un any a un altre en funció de diversos paràmetres, sobretot meteorològics. El pic de la floració a la nostra ciutat pot moure’s des de mitjans de març fins a principis d’abril.
L’arbre de l’amor (“Cercis siliquastrum”), conegut també com a arbre de Judes o de Judea, és nadiu de la regió mediterrània oriental i del sud-oest del continent asiàtic. L’absència d’un fullatge gaire dens fa que aquest arbre passi més aviat desapercebut bona part de l’any, al contrari del que passa aquests dies, que destaca com mai enmig del gris del ciment de la ciutat.
S’acosta el pic de la floració de l’arbre de l’amor
L’hivern ha estat el més càlid mai registrat a Barcelona, malgrat això, l’arbre de l’amor ha iniciat la floració força en línia amb l’estadística, un xic abans potser en alguns casos. Sigui com sigui, aquesta setmana suposa el punt de partida del moment àlgid o pic de la floració d’aquest arbre emblemàtic ja de la trama urbana barcelonina. Les flors continuaran obrint-se i aguantaran damunt les capçades força dies, com a mínim fins a finals de mes o principis d’abril.
Flors de colors porpra, però també n’hi ha de roses i blanques
Les flors de l’arbre de l’amor són majoritàriament de color porpra (lila). Malgrat això, i segons l’Atles de biodiversitat, a Barcelona també hi ha alguns exemplars amb les flors de color rosa (varietat “Rosea”) i arbres amb flors blanques (varietat “Alba”).
Siguin de la tonalitat que siguin, les flors són realment espectaculars. Apareixen arrapades directament a les branques de l’arbre o fins i tot directament del tronc negrós. Surten abans que apareguin les fulles, de mida mitjana i amb forma de cor. El fruit és un llegum d’uns 10 cm de longitud, de color vermellós, que en conté les llavors. Aquests fruits solen romandre damunt de l’arbre bona part de l’hivern, en alguns casos fins que surten les flors.
Un arbre molt present als xamfrans de l’Eixample barceloní
El port més aviat modest de l’arbre de l’amor —difícilment supera els 10 o 12 metres d’alçària— fa que sigui un arbre de dimensions idònies per viure a l’interior de l’Eixample de Barcelona. Tal com es pot comprovar a l’Atles de biodiversitat de Barcelona, es tracta d’una espècie ben present a gairebé tots els xamfrans d’aquesta part emblemàtica de la ciutat.
A banda dels xamfrans de l’Eixample, també són coneguts els diversos exemplars plantats a la plaça del Doctor Letamendi, a la plaça d’en Joanic, al passatge de Tassó, al carrer del Panorama, als Jardins de la Vil·la Amèlia, al Palau de les Heures i al Parc de Diagonal Mar, entre altres indrets.
Mitjançant l’ús de l’Atles de biodiversitat de Barcelona podem trobar la localització exacta dels exemplars d’arbre de Judes dels carrers de Barcelona. Es tracta d’una eina interactiva que incorpora un conjunt de mapes que mostren algunes de les dades més rellevants de la biodiversitat urbana.
El perquè del nom d’aquest arbre
El nom d’arbre de l’amor fa referència a la forma de cor de les seves fulles. Es creu que el nom d’arbre de Judes ve d’un mite que diu que aquest podia ser l’arbre del qual es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist. També es diu que aquest nom podria provenir de la degradació de “arbre de Judea”, que fa referència al seu origen geogràfic.
