Una vintena de professionals especialitzats en ecologia de la conservació i en economia ecològica, d’uns 30 centres de recerca d’arreu del món, entre els quals l’investigador del CSIC al CREAF Lluís Brotons, Giorgos Kallis i Beatriz Rodríguez, de l’ICTA-UAB, han publicat recentment un estudi a la revista científica ‘Conservation Letters’ que posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.
El document recomana que la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), el que seria l’IPCC de la biodiversitat, incorpori en els seus informes un escenari que vagi més enllà del creixement econòmic.
Fins ara, els escenaris de canvis de la biodiversitat consideren que l’economia ha de créixer i busquen opcions de polítiques per minimitzar la pèrdua de biodiversitat que no comprometin el creixement econòmic.
Aquest estudi, en canvi, recomana partir primer d’objectius de conservació i benestar i, després, estudiar quines trajectòries econòmiques podríen complir-los.
Alternatives per conservar la biodiversitat
L’estudi apunta set propostes alternatives per garantir la prosperitat més enllà del creixement i aturar així la pèrdua de biodiversitat. Són les següents:
- Recursos comercialitzats internacionalment. Tots els productes contenen una certa quantitat de recursos i ús de terres necessaris per a la seva producció. El treball proposa establir límits a aquesta quantitat i assignar-los per països. S’argumenta que un menor comerç internacional redueix l’extracció de recursos i l’expansió d’espècies invasores.
- Límits a les indústries extractives en àrees de biodiversitat elevada. Convé instaurar limitacions i eliminar els subsidis a les indústries extractives insostenibles per frenar la pèrdua i fragmentació d’hàbitats. També apunta decretar moratòries d’extracció en alguns casos.
- Límits a les grans infraestructures. Examinar de nou amb detall la necessitat de noves grans infraestructures com aeroports, autopistes o preses i el seu impacte. També insisteix a protegir les zones que encara estan lliures de carreteres per tal d’aturar la pèrdua de biodiversitat.
- Reducció i repartiment de la feina. Destaca que cal promoure la legislació que redueixi la setmana laboral i donar suport a les empreses que apliquen plans de repartiment de la feina. Això pot reduir la pressió ambiental i els impactes sobre la biodiversitat.
- Agroecologia i sobirania alimentària. Afavorir els sistemes agrícoles sostenibles i els aliments locals i ecològics mitjançant reglaments i subsidis i ajustant els sistemes fiscals en conseqüència.
- Planificació urbana compacta i ús compartit de l’habitatge. Promoure l’ús eficient de la terra mitjançant solucions integrades d’habitatge col·lectiu, control dels lloguers i la limitació de terra disponible per a urbanització i expansió periurbana. Reduir la pressió de la urbanització sobre sòls agrícoles periurbans.
- Informació sobre l’impacte dels productes en la diversitat biològica. Gravar els anuncis de productes que suposin una sobreexplotació de les espècies i els sòls. Augmentar la consciència sobre els efectes dels productes en la diversitat biològica gràcies a un millor etiquetatge i campanyes d’informació. Fomentar programes d’educació de consum responsable.
Més enllà del PIB, el benestar
Finalment, els autors de la investigació argumenten que, davant el temor que els objectius de conservació de la biodiversitat tinguin un impacte negatiu en el PIB, cal recordar que aquest no és un indicador de benestar social.
L’estudi pretén, en definitiva, contribuir a superar la dependència del creixement econòmic dels països i proposar canvis en les prioritats polítiques nacionals i internacionals cap a un major esforç per la conservació de la biodiversitat i el benestar humà.
