Foto: Xavi Cabo
El govern de la Generalitat s’uneix a les institucions polítiques d’altres països que han declarat formalment una emergència climàtica i ambiental, com el Regne Unit i Irlanda. Amb aquest pas l’executiu es compromet a complir tots els objectius que ja estan establerts a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’agost de 2017.
L’Estat espanyol encara no s’ha adherit a aquesta emergència, malgrat que experts i ecologistes ho demanen.

L’informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC-2018) preveu l’augment de la temperatura en 1,5 ºC i estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45 % el 2030, respecte dels nivells del 2010. També vol assolir unes emissions netes nul·les per al 2050, igual que la Llei del canvi climàtic de la Generalitat.  El darrer informe de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES-2019) alerta de la situació sense precedents en què es troben molts ecosistemes i l’acceleració de l’extinció de moltes espècies.

Compromisos que comporta l’emergència climàtica

La Generalitat vol reforçar les mesures medi ambientals per reduir l’impacte del canvi climàtic a Catalunya. Amb la declaració d’emergència climàtica es compromet a adoptar aquestes mesures:

  • Simplificació administrativa dels tràmits que dificultin l’assoliment dels objectius de mitigació del canvi climàtic i la transició energètica.
  • Incrementar els incentius i prioritzar les polítiques i els recursos públics destinats a la transició energètica. Això implicaria apostar per les energies renovables, desnuclearitzat i descarbonitzat el model energètic actual. 
  • Prioritzar les polítiques públiques amb menys impacte climàtic.
  • Adoptar les mesures necessàries per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d’ecosistemes.
  • Identificar i acompanyar els sectors de l’economia que han de fer una transició, sigui per adaptar-se a les noves condicions derivades del canvi climàtic, sigui per transformar-se en activitats de baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Això implicaria una clara aposta per l’economia circular i de creació de llocs de treball verds.
  • Reduir la vulnerabilitat dels sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i als que aquesta transició pot afectar més.
  • Assumir un model de mobilitat urbana basat en el transport públic, el vehicle compartit, micromobilitat i vehicles d’emissió zero.
  • Declarar com a instal·lacions d’interès territorial estratègic les instal·lacions fotovoltaiques que utilitzin sistemes de captació d’energia fotovoltaica avançats i eficients.
  • Elaborar, conjuntament entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Empresa i Coneixement, una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, per desenvolupar la transició energètica a tot el territori.
  • Instar el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i l’afectació a Catalunya i sobre les mesures de mitigació i adaptació que el govern adopti, en especial les associades a la transició energètica.
  • Revisar la legislació catalana vigent amb la finalitat de detectar aquelles normes que afavoreixin l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic.