El confinament i la pluja han fet augmentar el verd a la ciutat. I també han propiciat l’acostament de certs animals a la zona urbana, on no són habituals. Però els experts alerten que aquest miratge pot convertir-se en una “trampa ecològica” per a certes espècies, que ara en paguen les conseqüències. Ho han advertit al programa ‘reset’, de betevé, Daniel Sol, investigador CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, i Xavier Ferrer, membre del consell directiu de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona.

Segons Sol, “les espècies s’han fet més detectables pels humans perquè han canviat els seus hàbits“. De fet, durant els darrers mesos, s’han pogut veure cabirols voltant pel Parc de Collserola, porcs senglars i gripaus campant pels carrers de Barcelona, dofins i balenes nedant a prop de la costa, flors i plantes arrelant en zones urbanes i nidificacions d’ocells en llocs inusuals.

La fauna s’ha apropat més perquè no hi ha hagut tanta intromissió dels humans“, ha explicat Ferrer, alhora que “les persones ens hem interessat més per la naturalesa”. Per Daniel Sol, alguns animals han tingut “la percepció que l’ambient era favorable per viure i reproduir-se”, però el cert és que “al cap de poc temps, l’activitat ha tornat a la normalitat”.

El cas de la tortuga babaua

Un exemple d’aquesta anomenada “trampa ecològica“, segons l’investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, és el cas de la tortuga babaua, que aquest estiu va criar a la platja de la Mar Bella. Sol ha explicat que “les tortugues marines crien a la platja, però moltes estan urbanitzades“, la qual cosa fa que “quan es desclouen els ous i les cries busquen la lluna per anar cap al mar, es desorienten per la llum dels fanals i se’n van cap a la ciutat“.

L’exemple dels corriols camanegres

Un altre exemple, segons Daniel Sol, és el dels corriols camanegres, que “han començat a criar en zones del litoral barceloní i del Garraf, on habitualment no ho feia perquè hi havia molta gent”. Amb el retorn a una certa normalitat, però, s’ha vist que “les condicions per reproduir-se no eren tan favorables”, la qual cosa ha obligat a col·locar algunes tanques per protegir-ne els nius.

La tortuga babaua i el corriol comanegre són dos exemples de trampa ecològica, perquè han tingut la percepció que l’ambient era favorable per reproduir-se”
Daniel Sol, investigador CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

De la seva banda, Xavier Ferrer ha destacat el paper “clau” de la neteja de les platges per a la supervivència d’aquests ocells. Aquest membre del consell directiu de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB ha recordat que “el corriol comanegre s’alimenta de diversos invertebrats que estan amb les restes orgàniques, però, si passa per allà un tractor, allò queda net del tot i la biodiversitat desapareix“.

Els falcons, amos de la Sagrada Família

Sergi Garcia, de l’entitat naturalista Galanthus, també ha exposat a ‘reset’ el cas dels falcons, que “han tingut la Sagrada Família per ells sols“. Segons ha afirmat, cap de les quatre cries que hi han nascut els darrers mesos “no ha caigut“, mentre que abans de la pandèmia era habitual que caigués algun dels polls quan començava a volar, espantat per la presència de gent. Garcia també ha posat com a exemple els nius d’orenetes del Poble-sec o la cria de merles a Sant Antoni.