Tot i el canvi d’any, hi ha coses que segueixen igual que el 2020. Per exemple, el nombre de gent que s’ha quedat sense feina o que en busca, amb la dificultat de fer-ho enmig de la crisi generada per la pandèmia. La periodista Maria Cinta Méndez ens explica el cas del Guillem Font, un jove de 29 anys que busca feina d’actor.

El Guillem, que fa poc que ha acabat els estudis d’interpretació de text a l’Institut del Teatre, ha fundat una companyia amb altres companys de promoció, La Cremosa. “Encara no ens hem pogut fer veure massa perquè just ara sortim”, ha explicat.

Projectes frustrats per la pandèmia

De fet, segons Font, “teníem un acord amb un teatre de Barcelona per fer un espectacle al setembre“, però “no es va dur a terme per la pandèmia”. Els responsables de la sala “a l’estiu ens van dir que es posposaria” i així ha estat, de moment, “indefinidament“.

Concerts cancel·lats

Fins a l’arribada de la pandèmia, el Guillem es guanyava la vida tocant en un grup de música. “Confiava que a l’agost faria algun concert, al setembre i a l’octubre en teníem alguns de confirmats”, explica, però “va venir la segona onada i van caure tots una altra vegada“. El jove músic i actor reconeix que “això és el que més desgasta“.

Un sector precari

La seva situació, malauradament, és força habitual entre els artistes. Font denuncia que “aquesta precarietat està molt enquistada en la nostra societat” i que “fa anys que el col·lectiu d’artistes està molt precaritzat“. Per tot plegat, lamenta que “de vegades no es té en compte que som treballadors ocasionals, que no tenim nòmina, ni contracte, ni estem donats d’alta a la Seguretat Social”.

Aquesta precarietat està molt enquistada, fa anys que el col·lectiu d’artistes està molt precaritzat, som treballadors ocasionals sense nòmina, ni contracte, ni seguretat social.”
Guillem Font, músic i actor

En aquest sentit, el Guillem confessa que “la meva declaració de la renda és horrible” perquè “de la quantitat de diners que puc arribar a guanyar potser només n’hi apareix un terç”. I es queixa que aquesta situació “no em dona dret a l’atur, ni a una jubilació“.

Sense accés a les ajudes

Per poder cobrar un mes d’atur, es va posar a treballar al port. Això li va impedir poder accedir a les ajudes per al sector cultural i artístic, que van sortir en aquell moment. El Guillem reconeix que això el va posar “de molt mal humor perquè sento que m’estan traint” i té la sensació que “no formo part de cap col·lectiu que, segons ells, sigui important”.

“No vull sucumbir-hi”

Davant d’aquesta situació, l’únic que demana el Guillem és “que ens deixin fer teatre, concerts i produir espectacles en les condicions que siguin”. Diu que “hi haurà molta gent que es cansarà“, però ell vol “lluitar”. “No vull sucumbir-hi, perquè el teatre i la música són la meva vida“, exclama, “i no vull haver d’anar a fer una altra feina per guanyar diners”.