Aquesta setmana s’ha fet popular el cas d’un veí de Collserola a qui els Mossos d’Esquadra van aixecar acta per tenir animals a la seva finca. Ell mateix ho va explicar en una entrevista al programa ‘bàsics’.
Beneficis de mantenir la Barcelona rural
Les zones agrícoles de l’àrea metropolitana i, en concret les del Parc Natural de Collserola, formen un mosaic paisatgístic que va molt més enllà de crear zones verdes properes a la ciutat i que són vitals per combatre els alts nivells de contaminació que ens afecten.
Les explotacions agrícoles com, per exemple, les vinyes de Can Calopa, que sobreviuen a la part alta de la ciutat, tenen un paper rellevant com a generadores de rendes econòmiques sostenibles. Una de les iniciatives que es va impulsar el 2014 va ser la creació d’un segell de qualitat dins el qual es podien trobar vi, mandarines, tomàquets, mel i xai ecològics de Collserola.
Un dels principals reptes del Parc de Collserola és la prevenció d’incendis forestals, en un territori format per municipis densament poblats i amb una afluència molt alta de visitants. En aquest cas, la ramaderia forma part de la lluita passiva per a la prevenció d’incendis i en la creació i manteniment de diversos hàbitats que formen part de la flora i fauna autòctons.
De fet, el Pla Agropecuari del Parc Natural de Collserola ja especifica la necessitat de coordinar l’ordenació agropecuària del parc per donar resposta a les condicions singulars, físiques i mediambientals, de la serra de Collserola. Un dels objectius d’aquest pla és el de “donar lloc a una adequada planificació per erradicar la marginalitat i fomentar l’establiment d’una agricultura i una ramaderia econòmicament rendible, ecològicament sostenible i paisatgísticament integrada a l’entorn natural”.
En aquesta línia, la Diputació de Barcelona ofereix jornades tècniques titualades Pasturem Collserola. Ramaderia periurbana i gestió forestal. L’objectiu d’aquestes sessions és conèixer experiències de ramaderia extensiva properes als nuclis urbans i s’hi posa de manifest la necessitat d’arribar a acords amb l’Administració pública i assolir els objectius de desenvolupament sostenible que impulsa el govern de la Generalitat, en el marc de l’emergència climàtica.
