Ja hem passat l’equador del mes de setembre i, com cada any, per aquestes dates se sol anotar la mínima superfície de gel marí a l’Àrtic després de la fusió associada a la calor de l’estiu.
La superfície de gel de l’Àrtic, molt pròxima al mínim històric
Enguany, com sol ser ja un clàssic, la superfície es troba molt per sota de la mitjana dels darrers anys. De fet, tal com anunciava el 15 de setembre el Centre Nacional de Dades de Gel i Neu (NSIDC), l’extensió de gel marí era de tan sols 3,74 milions de quilòmetres quadrats, un registre molt per sota de l’any passat, de 4,15 milions de quilòmetres quadrats, un valor igualat també els anys 2016 i el 2007. De fet, es trobava a només 400.000 quilòmetres quadrats del mínim històric mai anotat pels satèl·lits, l’any 2012.
Els experts alertaven, en aquest sentit, que l’extensió de gel marí ha caigut per sota dels quatre milions de quilòmetres quadrats només una vegada (el 2012) des que se’n prenen mesures de satèl·lit a finals dels anys 70.
El gel es va fondre a un ritme mai vist a principis de setembre
Cal destacar, a més, que entre el 31 d’agost i el 5 de setembre l’extensió de gel marí va disminuir a un ritme elevadíssim, de 79.800 quilòmetres quadrats per dia, una taxa superior a la de qualsevol altre any durant aquests sis dies de registre marí.
Between 8/31 and 9/5, sea ice extent decreased by an average of 79,800 sq km (30,800 sq mi) per day. This is a greater loss rate than any other year for these six days in the sea ice record. Read more in our latest #Arctic Sea Ice News & Analysis post: https://t.co/nS5v9qMVps. pic.twitter.com/fDMLKewCbJ
— National Snow and Ice Data Center (@NSIDC) September 18, 2020
L’entrada d’aire càlid procedent del centre i el nord de Sibèria va ser responsable d’aquesta fusió sobtada i extensa del gel marí. El ritme de fusió del gel ha anat disminuint clarament durant els darrers dies, tot esperant que es produeixi el mínim anual en breu.
