Meteosat
Imatge del Meteosat de dilluns 22 de juny. Font: Eumetsat

Són les 16 h del migdia de dissabte 27 de juny. A Barcelona, després de setmanes amb un ambient més fresc de l’habitual, anotem valors propis per les dates, 26-27 graus en funció dels barris. Fa calor, i força xafogor això sí, tal com toca a finals de juny.

El que potser ja no és tan normal és que a la mateixa hora s’anotin registres de quasi 30 graus en regions del centre de Noruega i del sud de Suècia i Finlàndia. Justament, dijous 25 de juny diversos observatoris històrics de Suècia i Finlàndia van registrar la temperatura més alta mai anotada en un mes de juny.

I encara més, el que és realment anòmal són les temperatures extremadament altes que s’estan registrant des de fa setmanes en algunes regions de Sibèria, en alguns casos superiors a 35 ºC.

38 ºC, rècord històric de temperatura màxima per sobre el Cercle Polar Àrtic

Dissabte 20 de juny a la localitat de Verkhoyansk, situada a 67,5º de latitud nord, per sobre el Cercle Polar Àrtic (66,5º de latitud), van anotar una temperatura màxima de 38,0 ºC. La temperatura màxima mitjana del juny en aquest indret volta la marca dels 20 graus.

Malgrat que es tracta d’un punt on l’amplitud tèrmica anual acostuma a ser molt gran, i on ja han superat en alguna ocasió els 35 graus, aquest valor de 38 ºC és realment desorbitat i supera l’antic rècord històric de 37,3 ºC de l’any 1988. Podria ser el rècord de temperatura màxima mai no anotada per damunt el Cercle Polar Àrtic.

Verkhoyansk, curiosament, es troba en un dels indrets més freds del planeta. A l’hivern la temperatura pot arribar a baixar per sota els -50 ºC!

Els llocs més freds del món: Verkhoyansk, Oymyakon i… Vostok

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) està revisant actualment aquest valor. Si es certifica, aquesta seria la temperatura més elevada anotada mai a l’Àrtic, una de les regions que més està acusant els efectes del canvi climàtic. L’observatori meteorològic històric on van anotar aquesta temperatura recull dades des de l’any 1885.

Diumenge, a més, en aquest mateix punt, la màxima va tornar a superar els 35 ºC (35,2 ºC), un fet que mostraria que el registre del dia anterior podria ser verídic.

Per què fa tanta calor?

La presència d’altes pressions i d’una bombolla excepcional d’aire càlid en altura causada per una onada de calor ha implicat aquests dies valors de fins a 20 ºC a la capa de 1.500 m d’altitud. L’aire càlid en altura, i la forta radiació solar d’aquesta època, podrien explicar el perquè d’aquests registres tan extrems.

En el cas d’Escandinàvia, els mapes anuncien un descens de la temperatura de cara als pròxims dies gràcies a l’arribada de borrasques atlàntiques i d’aire més fresc en altura.

A Sibèria la temperatura ja ha patit alts i baixos els darrers dies. Aquí es preveu que es mantinguin per la banda alta fins a finals de juny. L’arribada del juliol, però, podria coincidir amb un descens més contundent i persistent de la temperatura.

Incendis forestals i fusió del permafrost

Malauradament, les altes temperatures estan afavorint també actualment la proliferació de grans incendis forestals en regions àrtiques.

Des de fa alguns anys els grans incendis forestals han anat a més a Sibèria, Alaska i Escandinàvia.  A més, el permafrost s’està fonent i està contribuïnt a l’alliberació de més gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

La calor ve de lluny

Les temperatures extremadament elevades de l’oest de Sibèria d’aquests dies no són un fet puntual. La primavera també ha estat molt càlida en aquest entorn, amb valors de temperatura mitjana de fins a 10 graus per sobre la normal.

Segons els experts, s’està observant que els efectes de l’escalfament global s’estan amplificant en els darrers anys a l’Àrtic.