font: NSIDC

L’hivern ha acabat. Aquest punt sol coincidir habitualment amb un dels moments de l’any en els quals hi ha més gel marí a l’Àrtic, i així ho ha confirmat la NSIDC (National 

Els més optimistes van anunciar ara fa unes setmanes que l’extensió de gel enguany seria clarament superior a la d’altres anys gràcies a la presència del vòrtex polar reforçat damunt del pol nord, un corrent de vents forts que hi ha al voltant dels pols, a gran altura, i que reté —encercla— l’aire fred a l’interior.

Certament, les dades d’aquest hivern no són tan pessimistes com les dels darrers anys —hi ha més superfície glaçada—, però finalment els registres tampoc són per tirar coets.

En aquest sentit, el dia 16 de març la superfície glaçada era de 14.963 milions de quilòmetres quadrats, un registre inferior a la mitjana del període de referència, 1981-2010, que és de 15.505 milions de quilòmetres quadrats per aquesta data. Es trobava, però, per damunt el registre del mateix dia del 2019, 14.725 milions de quilòmetres quadrats, i força per sobre l’any 2017, un dels anys amb menys gel a finals d’hivern, moment en el qual sumava tan sols 14.375 milions de quilòmetres quadrats de gel. La superfície d’aquest 2020 és similar a la de l’any 2005 per les mateixes dates.

Extensió gel marí a l’Àrtic. Font: Centre Nacional de Dades de Gel i Neu

Malgrat aquestes dades relativament optimistes, els experts ens recorden que cal tenir present una qüestió important: no s’ha de mirar només l’extensió de gel, perquè bona part d’aquest gel actualment és molt prim, la capa glaçada és feble. Així doncs convé fixar-se també en el volum de gel, el qual es troba força per sota la mitjana.

El segon febrer més càlid mai registrat a la Terra

Ja fa dies que vam saber que el febrer va ser extraordinàriament càlid a Barcelona, concretament el més suau mai anotat a l’Observatori Fabra, amb una temperatura mitjana de 12,8 ºC, tres dècimes per damunt el rècord anterior, del 1990. Aquest no va ser l’únic rècord que va produir-se al febrer a Barcelona: també van anotar la màxima més alta en un mes de febrer (22,4 ºC), i cinc dies amb màximes per sobre els 20 graus, registre també rècord en un segon mes de l’any.

Aquesta anomalia no va ser, ni de bon tros, exclusiva de Barcelona. Segons va fer públic el Servei Meteorològic de Catalunya el febrer també va ser excepcionalment càlid arreu del país, només amb el precedent del 1990, any que va ser similar al d’enguany, o fins i tot més càlid en alguns sectors, especialment a l’interior i a ponent.

Aquesta setmana hem sabut també que el febrer va ser el segon més càlid a la Terra des del 1880, any en el qual es van iniciar les anotacions sistemàtiques. Les dades publicades per l’agència nord-americana NOAA indiquen que el febrer va situar-se 1,17 ºC per damunt la mitjana del segle XX. Aquesta dada només va ser superada el febrer del 2016.

El febrer ha estat el 422è mes consecutiu amb temperatures globals superiors a les mitjanes del segle XX. L’informe de la NOAA confirma que algunes regions de l’oest i el centre de Rússia, així com de l’est d’Europa, la temperatura mitjana s’ha emplaçatcinc graus per sobre la mitjana. A l’est de Rússia i al nord del Canadà la temperatura ha estat a l’entorn de tres graus superior.

Globalment, l’hivern 2019-2020 ha estat, segons les dades de la NOAA, el segon més càlid en 141 anys de registres, amb una temperatura mitjana 1,12 ºC per damunt la mitjana del segle XX.