Aquest diumenge es recorda una trista efemèride meteorològica. Un dissabte de fa tot just 12 anys, Barcelona i la seva àrea metropolitana vivia el temporal de vent més dur en dècades, en alguns casos polvoritzant rècords històrics a les estacions meteorològiques.

La història meteorològica comença dos dies abans, amb la formació d‘una borrasca a l’Atlàntic que es va aprofundir amb moltíssima velocitat. En 24 hores aquesta baixa pressió va aconseguit un descens de prop de 35/38 hPa, el que en meteorologia es coneix com a ciclogènesi explosiva (un aprofundiment sobtat d’una borrasca). A la borrasca se la va anomenar Klaus.

Aquesta borrasca (Klaus) va circular amb rapidesa pel nord del Cantàbric i es va situar al sud de França, molt a prop dels Pirineus, amb un camp de pressió molt potent que impulsava vents violents de mestral a gairebé tot el territori català.

Els registres van superar els 120 km/h fins i tot a la ciutat de Barcelona, una dada sorprenent i gairebé inusual a casa nostra. Els danys materials van ser evidents a tota la ciutat, amb murs caiguts, nombrosos arbres arrencats de soca-rel i alguns sostres cedits i malmesos.

Tot i que els pronòstics del temps ja avisaven de la magnitud d’aquella ventada, el temporal es va cobrar vuit víctimes mortals a Catalunya, quatre de les quals eren nens d’un club de beisbol de Sant Boi de Llobregat, on el sostre d’un túnel de batuda va cedir.

El vent va bufar molt intens a tota la regió de Barcelona, però és va cebar especialment al Baix Llobregat i el Garraf. A Sant Boi, el cop màxim va assolir els 131 km/h, mentre que al prelitoral més proper al Penedès hi havia registres que fins i tot superaven els 200 km/h. 

Cops màxims de vent el dia 24 de gener de 2009 segons el SMC