Bea Soria és transitària, un ofici cabdal en aquesta crisi sanitària però molt desconegut. Consisteix a “fer tota la documentació perquè les mercaderies puguin viatjar” entre països, és a dir, fer “que arribin dels proveidors als clients”, explica ella mateixa, en una entrevista amb Antonio Baños.
Al llarg de la crisi sanitària per la pandèmia, els procediments d’importació de material sanitari s’ha vist entorpit i alentit. El motiu principal, segons Soria, ha estat la centralització de les comandes en uns pocs distribuïdors, un “aspecte molt negatiu” perquè va comportar “col·lapse” i retards en els enviaments.
“Es van comprar els [tests] barats com si fossin els cars i després van dir: ‘Ostres, però si no són bons!'”
Quan per fi ha anat arribant el material als diferents punts de l’estat, no era de la qualitat que s’esperava. Per exemple, els tests ràpids de coronavirus: “A la Xina sempre hi ha moltes qualitats”, apunta la transitària. Ara bé, “quan compres la qualitat A no vulguis que funcionin al 100 %”, perquè era la qualitat més barata i, per tant, la de menys qualitat. “Es van comprar els barats com si fossin els cars i després van dir. ‘Ostres, però si no són bons!'”, rebla.
En un pla més local, l’experta en importancions assegura: “He vist la Guàrdia Civil anant pel polígon de Badalona preguntant nau per nau si tenien mascaretes, per confiscar-les”.
