Una gran part de les famílies amb menors trans pateixen per com reaccionarà la societat davant del canvi que estan portant a terme els seus fills i filles menors. L’Associació Chrysallis treballa perquè les administracions prevegin la realitat d’aquests menors.

La Lara, la transició amb 15 anys

La Lara Bes és una noia de 15 anys trans. Quan en tenia 14 va tenir la necessitat de buscar què era realment. Després d’informar-se molt va veure clar que se sentia una dona i que, per tant, lluitaria per ser el que volia ser. 

Des de sempre ha sabut que a mi m’agradaven les coses de dones i des de la pandèmia i el confinament vaig tenir un moment de pensar en mi per veure qui soc. I vaig començar a investigar sobre mi fins que vaig dir: ‘soc trans, em sento dona i vull ser una dona’”
Lara Bes, noia trans

Un cop fet el pas, la Lara ho va explicar a la seva família i al seu entorn escolar perquè l’ajudessin en tot el possible per fer el trànsit. Una notícia que en un principi va deixar “parats” als pares però que els ha ajudat a fer pinya per acompanyar-la en tot allò que necessiti. 

Actualment la Lara ja ha començat el trànsit i des de fa uns mesos s’està hormonant i ja vesteix vestits, faldilles i es maquilla. De moment, encara no té decidit si aquest trànsit acabarà aquí o haurà de passar per quiròfan. 

Cristina Márquez, mare de la Lara recorda: “La Lara ens va dir que volia fer un canvi, que ella sentia, pensava i i vivia com una dona i que volia portar-ho endavant. Va ser una mica estrany, però benvingut. Ara cal ajudar-la, buscar informació i sobretot estar al seu costat”

Xavi Bes, pare de la Lara es mostra preocupat: “Darrerament no parem de rebre notícies d’atacs al col·lectiu LGTBI i com a pares d’una noia trans tenim un plus de preocupació i de patiment que és real i que no tindríem si no fos trans” 


La Lara té clar que continuarà lluitant per ser el que vol ser. Tot i que també té certes pors respecte a un sector de la societat que rebutgen i discriminen les persones trans.

Tinc por perquè algun dia em pugui passar alguna cosa per ser jo mateixa. Però jo en tot moment he sigut lliure i he fet tot el que he volgut sense por del què diran. Em queda molta lluita per endavant per dir aquí estic jo, jo soc així i així seré sempre. Lluitaré per les meves llibertats i per ser jo mateixa”
Lara Bes, noia trans

El cas de la Lola: la transició amb 5 anys

Amb només dos anys i mig, la Lola Carbonell va decidir que era una nena. Tot i que havia nascut com a nen, de seguida els seus pares van veure que parlava d’ella mateixa en femení i, que per tant, se sentia una nena.

L’Eura Mutiñó, mare de la Lola ens explica: “Un dia em va dir: mare, estic guapa? Jo li vaig dir, que sàpigues que els nens estan guapos i les nenes guapes. I em va dir: doncs jo estic guapa, soc una nena”.

Jordi Carbonell, pare de la Lola es mostra preocupat pel futur: “Penses en quan es faci gran a veure com la tracta la societat. En el nostre entorn no ha tingut cap problema, però fora de la família o de l’escola ho tindrà més difícil que si fos una criatura hetero”


Ara, amb cinc anys, tot el seu entorn familiar i escolar la tracten tal com ella se sent. Els pares de la Lola formen part de l’Associació de Famílies de Menors Trans, Chrysallis. A escala estatal lluiten perquè les administracions prevegin la realitat dels menors trans i per fer-los visibles dins la societat.
La mare de la Lola, l’Eura considera que s’han de facilitar els tràmits i agilitzar-los perquè un menor pugui canviar el nom en el DNI sense fer-lo patir. Ara per fer aquest canvi, la Lola ha d’entrar a una sala amb el jutge a soles, sense els seus pares, amb només 5 anys.

Quan la Lola comenci primer de primària en els informes i papers oficials no sortirà com a Lola, sortirà amb el nom registral perquè el DNI no el té canviat. Què ens fa tanta por com a societat que una criatura transiti o canviï de nom? Per què hi ha tants passos? Quin és el problema? La gent que no ho veu bé és perquè no ho ha viscut”
Eura Mutiñó, mare de la Lola