Aquest dimarts fa 26 anys de “la tempesta del segle” a Barcelona. Cal assenyalar que va ploure a molts altres indrets de la franja litoral, entre la ciutat de Tarragona i la part nord del Maresme, però la pluja més intensa va caure a Barcelona.
Els registres d’aquella jornada van ser històrics. De fet, no s’acumulava tanta pluja des de 1914. Concretament, van caure 145 l/m2 a la plaça de la Universitat, 114 l/m2 a la Sagrada Família i 80 l/m2 al carrer de Pelai, des de les 19 a les 23 hores.
Tota aquesta pluja va deixar una persona morta i nombrosos danys materials, com l’esfondrament del pont de la riera de Sant Simó, a l’N-II.
Aquell episodi tempestuós va destacar per les precipitacions intenses, de més de 60 mm/hora. També per la moderada intensitat elèctrica, per ser un episodi molt localitzat al litoral i per causar importants crescudes a les rieres.
La pluja va començar a entorn de les 19 h a la comarca del Maresme. Mitja hora després va formar-se un altre nucli tempestuós a la part oriental de Collserola, un altre al Garraf i d’altres entorn de l’embassament del Foix i de la serralada de Prades.
A les 20.30 h el nucli de pluja del Maresme, el de Collserola i el del Garraf es van unir. Una hora més tard la pluja seguia sent molt intensa i es va situar sobretot a la costa, després de desplaçar-se per la part nord. Els nuclis tempestuosos ja s’havien unit tots en un de sol, des del Baix Llobregat fins al Vendrell.
A les 21.45 h seguia plovent molt, sobretot a Barcelona, ja que el nucli tempestuós es nodria per l’entrada de vent càlid de xaloc que es canalitzava pel riu Besòs. Sobre les 22.30 h la pluja va començar a desplaçar-se cap a l’interior del mar i a les 23 h ja no plovia a la ciutat.
