Júlia Barceló, actriu i activista per l’alliberament corporal, acaba de publicar ‘Operació biquini’ (Editorial Flamboyant), un volum il·lustrat per Camille Vannier en què es parla de la vergonya corporal, d’aquell malestar amb alguna part del nostre cos perquè la percebem com a imperfecta o considerem que és un defecte.

Ens han educat perquè no estiguem mai del tot satisfetes amb el nostre cos, si no és perquè no som gaire primes és perquè tenim els cabells arrissats”, explica Barceló. També destaca que el llibre “està basat en el que jo sento i veig al meu voltant. Gairebé totes les meves amigues, homes i dones, ningú no té una satisfacció personal. Sempre hi ha problemes a l’hora d’exposar els seus cossos”.

És important saber que és extern, no naixem odiant els nostres cossos”
Júlia Barceló, actriu i activista

Júlia Barceló i l’alliberament corporal

El llibre narra la història de la Sol, una noia a qui se li ensorra el món el dia en què una amiga diu que celebrarà el seu aniversari a la platja. Posar-se en biquini davant de la seva colla la fa sentir vulnerable i engega tota una operació biquini per intentar arribar al dia de l’aniversari sense el que ella considera vergonyós del seu cos.

A part de la vergonya corporal, es parla de “body shaming” —aquelles crítiques externes que rebem cap al nostre cos—, i “body neutral”, un dels objectius a assolir, ja que suposa una neutralitat, acceptació i celebració de les diferències corporals innates a la societat, que és l’origen d’aquests sentiments negatius vers el cos, segons detalla Barceló.


Totes aquelles indústries interessades a fer pensar la gent que pot canviar el seu cos són el focus del problema, apunta l’activista per l’alliberament corporal.

Com comença el canvi?

La il·lustradora Vannier considera que el canvi comença “per una mateixa, i també amb la sororitat. Tant de bo hagués tingut un llibre així quan era més jove! L’institut no hauria estat tan difícil”, revela.

Per Barceló, el més important és ser conscients que el problema “és una cosa sistèmica. La positivitat tòxica ens ha fet creure que és un problema personal, i a mi m’agradaria que el missatge fos lluitar contra els missatges tòxics“.

Per això, anima tothom que s’informi sobre el tema, “perquè de cop vas veient la trampa”, diu, i advoca per compartir aquests traumes, manies i cabòries perquè així, “entre totes, aconseguirem lluitar-hi en contra”.