La Júlia Barceló ha fet de la seva professió una manera de viure, un art, un mitjà d’expressió i una eina de batalla. Formada a l’Institut del Teatre i a la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, ha sabut passar de moure’s com una nòmada a un estat de ‘Quietud salvatge’. Després d’una temporada a Madrid, on va poder conèixer ‘La cortesía de España’, va reivindicar que era digna ‘Filla del seu pare’ al costat de la Companyia Solitària. Però la Júlia també és coneguda pel seu tarannà combatiu, sobretot en clau feminista, que el va portar a ser una de les veus més contundents d”Aüc, el so de les esquerdes’. Ara, seguint amb la revolta, llença una bomba ‘Orsini’ al TNC, i avui ens visita a l”Àrtic’, on pensem que no hi ha major ona expansiva que la que provoca un bon diàleg.
Una bomba en una boda
Júlia Barceló, Pau Vinyals i Pol López són tres convidats a una boda enmig de la serra del Cadí. Allà, just després dels fets de l’1 d’octubre, i amb el record difús dels atemptats de Barcelona i Cambrils, aquests tres convidats reprodueixen els codis amb què la burgesia, la urbana i la rural, la culta i la més arrauxada, estan digerint aquests fets. I enmig de tots ells apareix la Míriam Alamany, que interpreta una treballadora del casament que amaga un secret. Amb aquesta premissa, Aleix Aguilà escriu ‘Orsini’, un retrat de les misèries d’una societat catalana i d’una classe mitjana alta, que tenen moltes similituds amb la que va patir l’atemptat amb bomba al Liceu el 1893.
#SerActriuÉs
Com a actriu, i també com a persona amb capacitat per revoltar-se, Júlia Barceló s’ha convertit en una veu destacada del feminisme en el paisatge teatral català. Com a membre de la Companyia Solitària, ha reivindicat figures femenines com les de Hedda Gabler o la Marta de ‘Terra baixa’, però si per alguna cosa ha provocat rebombori a les xarxes ha sigut com a impulsora del “hashtag” #SerActriuÉs. A través d’aquest fil temàtic a Twitter, Barceló ha volgut verbalitzar tots els abusos que els actrius viuen en el seu dia a dia, cosa que ha portat molts companys de professió a reflexionar. I en aquests temps en què al feminisme s’hi oposa una onada reaccionària, figures com la seva agafen més importància.
