Ja fa 14 anys que l’edifici Estel, situat entre l’avinguda de Roma, Viladomat, Mallorca i Calàbria, està deshabitat i amb les obres de reconstrucció aturades a mig fer. Per parlar d’aquest monument al despropòsit, l’Antonio Baños s’ha trobat amb José Mansilla, antropòleg de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, autor de ‘La pandemia de la desigualdad’.
Mansilla creu que el cas de l’edifici Estel és un exemple més de com es crea valor a Barcelona. El model de creixement de la ciutat es basa, segons ell, a atreure talent i turistes, i a fer inversions relacionades amb aquests dos col·lectius.
Un acord poc clar entre l’Ajuntament i Telefónica
La història d’aquest malson va començar el juny del 2007, quan Telefónica va vendre l’edifici Estel a la societat Carlyle, que tenia intenció de fer-hi pisos de luxe. L’operació es va poder tancar després que l’Ajuntament requalifiqués els terrenys a canvi que Telefónica li cedís altres espais per fer-hi equipaments conforme fes desinversions a altres propietats de la ciutat. La companyia de comunicacions va seguir a l’edifici fins al gener del 2011, quan es va traslladar al Fòrum, i l’immoble va quedar buit. Però l’acord entre Telefónica i l’Ajuntament, signat per l’aleshores alcalde Joan Clos, no concretava ni la quantia ni les dates de les desinversions. És més, tampoc no quedava clar si aquests béns immobles serien de titularitat pública o no.
Turistes o visitants?
Fa anys que en cercles acadèmics es discuteix sobre com denominar les persones que arriben a la ciutat per uns dies. Turistes o visitants? Aquesta és la qüestió. Hi ha un corrent que no vol parlar de turistes, d’inversions o d’acumulació de capital, sinó que s’estima més parlar de moviments de persones. Aquesta òptica canvia la mirada sobre la qüestió deixant de banda aspectes clau, com ara qui es beneficia de les visites, d’on surten els diners i on van a parar, o el futur dels edificis com l’Estel.
Transformació del barri
A Barcelona hi ha diversos projectes per convertir antics edificis del centre de la ciutat en espais de luxe. L’edifici Estel n’és un, però n’hi ha d’altres com l’edific Seat, als Jardinets de Gràcia, o un altre a la plaça de Francesc Macià. Aquests projectes, enmig de barris de classe mitjana, generen un efecte onada segons Mansilla. Els habitants nous, de classe alta, acabaran transformant el comerç del barri, l’oci i la resta d’activitats al seu voltant.
Canviarà la societat després de la pandèmia?
José Mansilla ha publicat recentment ‘La pandemia de la desigualdad’. Segons hi explica, la pandèmia ha deixat al descobert les grans desigualtats de la nostra societat. El ritme accel·lerat de la vida prepandèmia no permetia, diu, reflexionar-hi o veure-ho amb claredat, però l’aturada pandèmica ha permès evidenciar els greus defectes del sistema. Servirà això per canviar alguna cosa?
Mansilla recorda que durant la pandèmia es va especular molt en els canvis forçats que haurien arribat per quedar-se, com ara el teletreball o la baixada de turisme urbà. Però la realitat és que el ritme de construcció d’oficines creix, i que els turistes han tornat a la ciutat, així que s’han relaxat les mesures restricitves. Mansilla assegura que hi ha interessos molt poderosos treballant perquè la situació respecte al turisme a la ciutat es mantingui com estava abans de la pandèmia. Ell proposa enfrontar-se a aquest model de ciutat i lluitar per un model més amable, enfocat als veïns i a crear uns llocs de feina de més qualitat.
