La Fundació Miró fa temps que alerta sobre el perill de poder sobreviure La situació, com ha passat amb la resta de museus de la ciutat, ha empitjorat amb la pandèmia. L’Antonio Baños parla amb Marko Daniel, director de la Fundació Miró, per conèixer de primera mà la situació d’aquest emblemàtic espai de la ciutat.
Buida sense els turistes
D’entrada, crida l’atenció que la Fundació està buida, no hi ha cap més visitant que l’Antonio. Daniel hi troba a faltar la tradicional afluència de turistes a la Miró, ara talladada de soca-rel per la pandèmia. Fins ara, i gràcies a les visites d’estrangers, la Fundació s’ha pogut gestionar sense la necessitat de gaires recursos públics.
L’any 2020 havia començat molt bé per a la Miró, ja que s’havia capgirat la tendència a la baixa de visitants. Hi havia una mentalitat de canvis, entre el quals, la dinamització de l’espai. Però va arribar el març. La Fundació va afrontar la nova realitat introduint canvis en els detalls, però no en la visió general. Aquest canvi més profund està previst per al 50è aniversari de la Miró, l’any 1925.
Propietat dels ciutadans, gestió privada
Daniel està sorprès que enmig d’una crisi tan important com la que està passant el món de la cultura i la societat en general, les relacions entre la Fundació Miró i les diferents institucions hagin millorat tant. De fet, la Fundació ha rebut prou recursos econòmics públics com per tancar l’any 2020 sense problemes.
Cal recordar que la Fundació Miró és una institució privada sense ànim de lucre amb participació pública. El patrimoni de la Fundació és un regal que el mateix artista, Joan Miró, va fer als ciutadans de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona, en representació dels ciutadans, va fer un conveni per gestionar l’obra a finals del franquisme. Es va optar per aquesta fórmula per evitar la intervenció de l’aparell de l’estat franquista.
Miró i la ciutat
L’edifici on es troba la Fundació Miró és obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert. Igual que l’obra, també va ser una donació de l’autor a la ciutat. Això va ser possible gràcies a la gran relació entre Miró i Sert, iniciada amb la construcció del Pavelló de la República a l’Exposició Universal de París l’any 1937. Sert va ser l’arquitecte principal del pavelló i Miró hi va aportar una pintura mural, ‘El segador’, desapareguda quan l’edifici es va enderrocar. Picasso hi va aportar el famós ‘Guernica’.
Per a Daniel, Miró és un artista plenament contemporani, amb moltes coses a dir a les noves generacions d’artistes. La prova d’això, diu, és la gran influència que encara té sobre els artistes joves, mantenint un diàleg viu amb les noves tendències. Daniel considera que una de les grans aportacions de Miró és que “aporta una nova manera de veure el nostre món”. La Fundació, diu, és el millor loc on veure la relació entre art i natura; la relació entre art i ciutat.
La benvinguda de Miró per “terra, mar i aire”
Al pati nord de l’edifici de la fundació hi ha una escultura, no original, anomenada ‘Lluna, sol i una estrella’. Formava part d’un projecte de Miró del 1968. L’Ajuntament de Barcelona, amb Porcioles a l’alcaldia, va proposar a Miró l’elaboració d’un mural per donar la benvinguda als visitants que arriben a l’aeroport del Prat. A Miró li va agradar la idea i va decidir ampliar el projecte amb dues obres més: una, per donar la benvinguda als visitants que hi arriben per mar; i una altra, per als que hi arriben per terra. El projecte es va dir ‘Terra, mar i aire‘.
La benvinguda per l’aire és el mural de l’aeroport, inaugurat el 1970. Té unes dimensions considerables, uns 500 metres quadrats, i està fet amb 4.800 lloses.
L’obra que dona la benvinguda als viatgers arribats per mar és al terra de la Rambla, al pla de la Boqueria. Es va inaugurar el 1976.
‘Lluna, sol i una estrella’ havia de ser l’encarregada de donar la benvinguda als visitants arribats per terra des del Parc de Cervantes, però el projecte es va aturar i l’escultura no es va quedar a Barcelona, sinó que se’n va anar a la Brunswick Plaza de Chicago.
L’any 1983, Miró va rebre un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest cas, es tractava d’una obra pel Parc de l’Escorxador. Miró va crear la ‘Dona i ocell‘. Aquestes donacions de Miró a la ciutat es completen amb la Fundació i demostren la complicitat de l’artista amb Barcelona.
