Totes les taules rodones de BCNegra duen el títol d’alguna novel·la policíaca de la mítica col·lecció de tapa groga ‘Cua de palla’, d’Edicions 62. En aquesta ocasió amb el nom de ‘Fora de joc’, els escriptors Sergio del Molino, Víctor del Árbol i Olga Merino es pregunten Com condiciona el territori a l’escriptor? I com crea l’escriptora un territori particular que la permet aïllar-se de la realitat?

Moderada pel professor de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra  Francesc Salgado, la taula rodona d’aquesta edició de BCNegre 2021 analitza el fet de sentir-se estranger, de com s’articula la identitat o del sentiut de pertinença a una comunitat.

Víctor del Árbol

L’escritor barceloní no va poder assistir presencialment a la conversa perquè havia estat en contacte amb una persona que tenia la covid i estava aïllat a a casa. Víctor del Árbol, marcat per la seva infantesa al barri de Torre Baró, va cursar estudis d’història a la Universitat de Barcelona i va treballar com a mosso d’esquadra i funcionari de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1992 i 2012. Del Árbol també va participar dos anys com a locutor i col·laborador amb el programa radiofònic de realitat social ‘Catalunya sense barreres’.

Víctor del Árbol és autor de: ‘El peso de los muertos‘ (2006), ‘La tristeza del samurái’ (2011), ‘Respirar por la herida’ (2013), ‘Un millón de gotas‘ (2015), ‘La víspera de casi todo’ ( 2016), ‘Por encima de la lluvia‘ (2017 ) o ‘Antes de los años terribles’ (2019).


Partint de l’última novel·la de Del Árbol, ‘Antes de los años terribles’, l’escriptor es pregunta com l’estrangeria és un concepte que va més enllà del territori, com algú es pot sentir estranger a la seva terra, com li passa al personatge africà Isaías Yoweri. Una sensació que l’escriptor també va viure al seu barri de Torre Baró, on compartia uns codis totalment diferents. Del Árbol assegura que l’escriptor com a narrador molts cops assumeix el paper d’estranger o estrany per explicar els fets des de fora.


La visió de l’escriptor com algú que fa preguntes que ve de fora, és una visió enriquidora que fa de la cultura una cosa més porosa, sense estrangers la nostra cultura seria més pobra.”
Víctor del Árbol, escriptor

Olga Merino

L’escriptora i periodista barcelonina publica des de fa anys cròniques culturals i articles d’opinió a ‘El Periódico’ de Catalunya. Ha viscut a Londres i Moscú, on va ser corresponsal durant cinc anys, i va viure la transició del règim soviètic a l’economia de mercat. Va cursar estudis d’especialització en Història i Literatura Llatinoamericanes al Regne Unit.

Olga Merino va publicar la seva primera novel·la, ‘Cenizas rojas‘, el 1999. Cinc anys més tard, el 2004 va publicar ‘Espuelas de papel‘, la seva segona novel·la, i el 2006 va guanyar el premi Vargas Llosa NH amb el relat ‘Las normas son las normas‘. El 2020 va publicar ‘La forastera’, la seva última novel·la.


Olga Merino explica com a ‘La forastera’, el personatge Ángela Maroto és una dona que torna al poble familiar amb molts treballadors temporers i viu la sensació d’estranyesa en un lloc que, suposadament, ella pertany. Merino assegura que l’escriptora ha de ser incòmoda perquè des de la comoditat no s’escriu res interessant, i que la pandèmia ens posa sobre la taula quina societat estem construint i fins a on arribarà el capitalisme desaforat i la destrucció del medi ambient.


No hi haurà més remei que donar passes enrere i tornar a l’essència de les coses, al paisatge.”
Olga Merino, escriptora

Sergio del Molino

L’escriptor i periodista va ser reporter del diari ‘Heraldo de Aragón’ i actualment col·labora com a columnista en aquest i en altres mitjans escrits i audiovisuals. Conegut fonamentalment per la novel·la ‘La hora violeta’, en què narra la malaltia i mort del seu fill Pablo.

Sergio del Molino és l’autor de l’assaig ‘La España vacía’ (2016) en què aborda el problema de la despoblació de les zones rurals, al qual va seguir, ‘La mirada de los peces‘ (2027), ‘Lugares fuera de sitio’ (2018) i ‘La piel’  (2020).


L’escriptor assegura que no s’esperava que l’assaig ‘La España vacía’  generés tanta polèmica i interès sobre la despoblació en els pobles. Assegura que era un tema que ni tan sols es percebia com a central i identitari, i que ara, en canvi, fins i tot hi ha polítiques per combatre-ho. Explica que cap editorial mai no es va preocupar per aquest tema i sobre l’expressió “la España vaciada” considera que hi ha una part d’activisme justificada perquè hi hagut polítiques que han buidat Espanya, però creu que el fenomen és mundial i no es basa només en la teoria de la conspiració.


Quan parlen de ‘la España vaciada’, no m’agrada gens… vaig escriure el llibre per donar sentit al títol que el tenia claríssim des de l’inici. Amb el ‘vaciada’ es perd la part poètica, l’eufonia… em fa la mateixa gràcia que quan al propietari d’un bar que li pinten un grafit a la porta.”
Sergio del Molino, escriptor

Sergio del Molino assegura que el seu món ideal és aquell que no té estrangers, on tots els que estan en un lloc aquí i ara tenen el mateix dret i construeixen una comunitat rica i complexa. Sentencia que “cal posar fi al concepte de dins i fora”.

Tots tres coincideixen que la identitat es construeix no només des del territori, sinó de la cultura ancestral, les tradicions, la llengua o les afinitats. Unes identitats que per aquests escriptors esdevenen líquides per un concepte d’hospitalitat universal més enllà dels països i nacions.