L’Antonio Baños es desplaça a un barri Gòtic sense turistes per fer una visita amb la Txell Carreres, presidenta d’AGUICAT (Associació de Guies de Catalunya), és a dir, la dels guies turístics habilitats.
El Gòtic, sense turistes
A Carreres, veure la plaça de la Seu sense turistes, li provoca sentiments contraposats: com a barcelonina, està contenta de poder gaudir de l’espai sense les estretors habituals; com a professional del turisme, frisa perquè tornin els visitants que són el seu mitjà per guanyar-se la vida.
Per a Carreres, la massificació turística tampoc no és bona. Troba a faltar una regulació de l’ocupació de l’espai públic a districtes com Ciutat Vella. Diu que n’hi ha que paguen llicències per l’activitat a la via pública i, d’altres, com els guies, no. Això afavoreix la presència de guies irregulars, que no tenen cura de l’entorn ni respecten l’espai dels veïns. Es refereix, entre d’altres, als “free tours”, un tema que preocupa als guies habilitats des de fa anys. D’entrada, els guies “free tour” treballen en condicions molt precàries, cosa que posa en avantatge aquestes empreses davant les que tenen regularitzats els seus treballadors.
Carreres reconeix que els barcelonins tenen al·lèrgia a baixar al centre de la ciutat perquè sempre està plena de turistes: “free tours”, creueristes, grups amb guies de tota mena, escoles, etc.
Davant l’aturada obligada per la pandèmia, els guies habilitats han aprofitat per replantejar-se el model per guiar visitants locals, catalans o nacionals. Amb aquest nou enfocament, l’Antonio li demana que li redescobreixi alguna zona del Gòtic d’aquelles que els barcelonins han abandonat per l’excessiva presència de turistes.
La plaça de Sant Felip Neri
L’Antonio i la Txell Carreres han anat a la plaça de Sant Felip Neri. La primera cosa que crida l’atenció de l’Antonio és que la tanca que normalment separa els turistes de la zona de la plaça habilitada com a pati de l’Escola Sant Felip Neri, no hi és. Una alegria per al visitant i, especialment, per als nens.
Carreres, aprofitant que visiten el barri un 10 de juny, aniversari de la mort d’Antoni Gaudí, recorda que aquesta era l’església de referència del genial arquitecte. De fet, Gaudí va morir atropellat per un tramvia quan es dirigia a resar a Sant Felip Neri.
L’interior de l’església és difícil de visitar, perquè només està oberta a les hores de missa i de seguida que s’acaba, el rector la tanca per evitar la presència de turistes. Però l’església té algunes obres d’art destacables. A l’altura del creuer, a dreta i esquerra, hi ha dues grans pintures amb escenes de la vida de Sant Felip Neri protagonitzades per Gaudí i pintades per Joan Llimona. Una curiositat que va ser possible gràcies a l’amistat de tots dos i a la seva devoció religiosa.
La visita a la plaça de Sant Felip Neri ha estat agradable, i Baños i Carreres volen anar a un altre lloc que habitualment eviten, fins i tot, els guies.
El pont “màgic” del carrer del Bisbe
Es tracta del pont que connecta el Palau de la Generalitat i les Cases dels Canonges, al carrer del Bisbe. Els turistes atribueixen a aquesta obra certes propietats màgiques i hi fan tota mena de rituals quan hi passen per sota. El més habitual, passar-hi caminant cap enrere i mirant la calavera del sostre per conjurar la mala sort. A més, encara hi ha molta gent que situa l’obra a l’època gòtica, però res més lluny de la realitat.
De fet, es tracta d’un pont neogòtic, obra de Rubió i Bellver, un dels deixebles i col·laboradors de Gaudí, fet l’any 1928. A més, l’estil del pont, gòtic flamíger, no és gens representatiu del gòtic català.
Per totes aquestes coses i moltes d’altres, cal que es regularitzi la feina dels guies i això és el que reclama la Txell Carreres com a presidenta d’AGUICAT,
