El Col·lectiu d’Artistes de la Font de la Guatlla fa 22 anys que promou l’art al barri a través de trobades artístiques i d’exposicions. La darrera que han organitzat es diu “És divertit dibuixar al carrer” i aplega dibuixos d’Adolf Fernández, aficionat a l'”urban sketching”.
Josep Farré, director del col·lectiu, recorda amb molta estima la primera exposició que van fer, el 1998, en què van exposar obres dels membres del propi grup d’artistes, i també la que van fer al pavelló de Mies van der Rohe pels 30 anys de la reconstrucció de l’edifici. “Anem a sac”, comenta Farré, qui apunta que els quadres que va exposar al pavelló no els ha volgut vendre mai i els guarda amb molt d’afecte.
“Els guatllencs i les guatllenques som una mica especials, ens estimem molt el barri perquè és molt petit.”
Preguntat sobre el possible influx de tot l’art que hi ha al barri i als voltants ―per exemple, el CaixaForum, el MNAC i els diversos museus d’art de la muntanya de Montjuïc―, Farré no dubta que aquest “entorn meravellós” els “influeix molt” i els fa tenir un amor especial per l’art. “Els guatllencs i les guatllenques som una mica especials, ens estimem molt el barri perquè és molt petit”, rebla. A més, es tracta d’un veïnat molt reivindicatiu i que fa anys que lluita perquè el seu barri millori.
Fer “urban sketching” és “molt gratificant” i “enganxa”
L’artista que acaba d’exposar al Centre Cívic de la Font de la Guatlla gràcies al col·lectiu artístic del barri és Adolf Fernández, qui després d’haver exercit 40 anys d’arquitecte ara es dedica plenament a la seva passió: dibuixar al carrer.
La tècnica s’anomena “urban sketching” i consisteix a fer dibuixos de paisatges urbans, arquitectures i detalls als carrers de la ciutat. “És molt gratificant”, confessa Fernández, perquè diu que el dibuix urbà es fa “sense tensions, cadascú dibuixa el que vol, tots els dibuixos estan bé”, i assegura que aquesta llibertat creativa “enganxa”.
“El que no dibuixo per respecte és la reconstrucció del pavelló de Mies van der Rohe, que és pura poesia”
Amb ell hem anat al carrer de la Font Florida, on hi ha unes cases noucentistes i gairebé centenàries, perquè van ser construïdes als anys 30. Mentre les dibuixava a la seva llibreta comentava: “Jo tinc uns fans: els professionals que es dediquen a la neteja dels carrers”, perquè mentre feinegen, tafanegen la llibreta de Fernández i, al final, abans de marxar, sempre li comenten: “Molt bonic, el dibuix”.
Malgrat que fa temps que s’hi dedica, encara hi ha edificis que vol pintar però no ho ha fet: “El que m’agradaria dibuixar i li tinc molt respecte, i no el dibuixo per respecte, és la reconstrucció del pavelló de Mies van der Rohe, que és pura poesia“. Dins al seu llac artificial van fer-se una foto els alcaldables al maig passat. Per altra banda, la llista d’edificis barcelonins que no dibuixaria mai Fernández perquè els troba lletjos és “immensa”.
