Ser un teatre d’art per a tothom. Amb aquest lema va néixer el Teatre Lliure i també seria vàlid per a Apropa Cultura, una entitat que fa 15 anys que brega perquè la cultura no sigui elitista, ni classista, ni capacitista. Que tothom, independentment de la seva capacitat econòmica i física, pugui gaudir de l’art.

La baula de la inclusió

A més d’oferir entrades per tres euros a muntatges de cartellera per a gent en risc d’exclusió social, Apropa Cultura organitza visites guiades a les entitats culturals per a fundacions i associacions que treballen amb persones que tenen un diagnòstic de malaltia mental, com ara la Fundació Joia. Amb ells hem visitat el Teatre Lliure de Montjuïc.

Amb la idea que tothom pugui gaudir de l’art, aliment de l’ànima i font indiscutible de creixement personal, Maria Pascual, la terapeuta que els acompanya, explica que en les persones amb un diagnòstic de malaltia mental la cultura “repercuteix d’una manera molt positiva, saludable i inclusiva”, i que si no fos per baules com les d’Apropa Cultura “no tindrien els recursos disponibles” per accedir-hi.

Xavier Ratera (foto), un dels usuaris de la Fundació Joia que hem conegut a la visita, assegura que amb la cultura aconsegueix indagar en les seves capacitats creatives: “M’expresso, ho trec de dintre, em tiro a la piscina. El que més m’agrada és el teatre”. Un altre dels usuaris de Joia, Estanis Peralta diu que l’emociona veure el teatre per dins, entre bastidors i des de l’escenari, perquè sempre s’enduen els llorers els membres visibles d’un equip artístic.


Visites al Lliure

Una visita guiada amb Alicia Gorina, responsable de programes educatius del Teatre Lliure, permet als membres de la Fundació Joia visitar els camerinos, l’escenari de la sala gran i la platea pel darrere.

Mentrestant, parlem amb Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure, qui fa anys que posa en escena muntatges professionals fets amb entitats que treballen per la gent en risc d’exclusió, com la Fundació Arrels i Amics de la Gent Gran, per visibilitzar col·lectius que habitualment queden al marge dels teatres, com els sensellars i els avis.

Les arts són un bé comú i no té sentit si no es fan per a tota la societat””
Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure

Ell creu que quan va arribar fa gairebé tres anys a la direcció del Teatre Lliure calia “diversificar més les platees, que no era gaire” perquè “les arts és un bé comú i no té sentit si no es fa per a tota la societat”.