Martin Shaw i Brian Russell són dos dels residents de Can Masdeu més veterans perquè van ser-ne fundadors, és a dir, van formar part d’aquell grup inicial que va ocupar la casa el desembre del 2001.
Ells, que buscaven “una casa que fos prou gran per allotjar la nostra comunitat i que tingués espai per conrear-hi”, quan van topar amb Can Masdeu no podien creure’s el que veien: “És impossible que això faci 50 anys que està abandonat”, recorda Russell. Al principi no tenien aigua ni llum, però aquest activista considera que era i “és la casa més bonica de tot Barcelona”.
Els avantatges de viure en comunitat
Shaw, que abans d’instal·lar-se a Can Masdeu havia estat “als Estats Units lluitant contra la modificació genètica dels aliments”, recorda que “al cap de quatre mesos de ser aquí la policia va intentar fer-nos fora, va ser un moment molt dur i estressant”, però van resistir i d’allò ja en fa 20 anys.
La gent es pensa que en el socialisme hem de compartir fins i tot el raspall de dents, i no
Brian era professor d’anglès i viatjava pel món fins que va arribar a Barcelona el 2001, i “en el moviment antiguerra i el moviment okupa vaig trobar-hi una cosa increïble i em vaig enamorar”. Per ell, viure en comunitat té molts avantatges: econòmics, socials, de companyia i suport: “Tenim una força quan ens unim que és increïble, però també si està dividida la comunitat pot ser un petit infern“.
La comunitat havia estat molt més nombrosa, però ara hi viuen 12 adults i cinc menors. La casa ocupada de Collserola, al barri de Canyelles, també és sovintejada per una trentena llarga de persones que van a feinejar als horts comunitaris que hi ha al terreny, on també hi ha una font famosa. A través dels horts també es fa un projecte agroeducatiu per a tota la societat.
Diners i treball a canvi de viure-hi
Shaw, que té ingressos perquè produeix cervesa orgànica que es ven allà mateix, explica que la quota per viure a Can Masdeu és “flexible, perquè no tothom té els mateixos ingressos: són uns 130 euros al mes pel menjar i les despeses que hem de pagar i unes 15 hores de treball setmanal, però això encara ho estem definint amb la comunitat”, detalla.
Ens organitzem de forma horitzontal: no hi ha caps ni líders
Quant a l’organització, hi ha divisió dels espais comuns i privats dins de la casa, i també dels objectes: així, tenen dos cotxes que comparteixen entre tots, com la fibra òptica, les neveres, els congeladors, les rentadores… però no les habitacions, ja que cadascú —o cada parella— té la seva. “La gent es pensa que en el socialisme hem de compartir fins i tot el raspall de dents, i no”.
“Crec que vivim en l’abundància, però l’abundància o l’escassetat és una percepció, no és una realitat”, considera Russell. “En general, ens organitzem de forma horitzontal: no hi ha caps ni líders”, indica Shaw. Quan s’han d’acordar assumptes, es fa amb consens, és a dir, no voten per decidir, sinó que arriben a un acord.
“I això pot ser difícil i llarg. No vol dir que tothom ha d’estar d’acord en una cosa, sinó que ningú hi ha d’estar en ferm desacord. És molt diferent haver d’estar-hi tots d’acord, és un nivell d’acord més baix”, detalla aquest integrant de Can Masdeu.
