Criar conjuntament sense que hi hagi una relació sentimental seria una definició molt breu del que és la coparentalitat, una forma de criança relativament nova i que arriba amb molta força malgrat els buits legals que encara conté.
David Reyes és el fundador d’un d’aquests webs, anomenat Copaping. Està habilitat des del setembre i ja té més de 2.500 persones usuàries. La idea de Reyes és proporcionar un lloc de contacte perquè persones que volen ser pares o mares en el format de la coparentalitat es coneguin i vegin si es posen d’acord amb els termes per criar i, a més a més, proporcionar un sentiment de comunitat perquè la gent que vol o ja està exercint la coparentalitat s’adoni que hi ha més persones com ella i puguin compartir experiències.
Una modalitat a l’alça
Marco Paolo Altrocchi ha estat copare junt amb una persona que va conèixer en una pàgina de copaternitat, que ajuda la gent a conèixer persones que volen formar una família en aquesta modalitat. “Em van parlar d’aquesta opció i em va semblar molt interessant perquè hi ha molta gent sola en la mateixa situació que jo”, explica.
La gent que no es troba en una situació típica de parella es pot conèixer i donar vida al somni de ser pares
Altrocchi explica que el més complicat és trobar algú que sigui compatible quant a la forma en què té previst fer la criança. Per exemple, ell va plantejar-se ser copare junt amb una parella de dones, però van desestimar la idea perquè elles buscaven “més aviat un donant de semen”, i ell volia ser un pare present, amb responsabilitats i amb tinença compartida.
“He vist coses molt diferents i és molt bonic perquè tota la gent que no es troba en una situació típica de parella es pot conèixer i donar vida al somni de ser pares”, explica Altrocchi. Habitualment, les formes d’engendrar acostumen a ser inseminació artificial o casolana i fecundació in vitro.
La llei els deixa al llimb
Segons Reyes, hi ha dos esculls importants en l’àmbit legal a l’estat espanyol pel que fa a aquestes modalitats familiars: un és la protecció de les famílies pluriparentals i, l’altre, la validesa legal d’un acord de parentalitat.
La legislació espanyola explicita que només es pot tenir dos progenitors, explica Reyes, cosa que deixa en un llimb totes aquelles persones que facin copaternitat però no siguin estrictament les dues que figuren com a responsables de la criatura.
Des de Copaping hem fet una aportació a la llei de diversitat familiar i hem demanat diverses coses, entre les quals, que es creï un marc per a les famílies coparentals, perquè és pugui fer un acord de parentalitat que tingui validesa legal des del primer moment i, també, hem demanat que es reconeguin les famílies pluriparentals.
“Des de Copaping hem fet una aportació a la llei de diversitat familiar i hem demanat diverses coses, entre les quals, que es creï un marc per a les famílies coparentals, perquè és pugui fer un acord de parentalitat que tingui validesa legal des del primer moment i, també, hem demanat que es reconeguin les famílies pluriparentals”, ha dit.
El pla de coparentalitat és un document que es recomana redactar abans de tenir l’infant i que serveix per acordar “tots els detalls que poden ser importants per al desenvolupament de la criatura”, diu Reyes abans d’enumerar: “Per exemple, on viurà, quin règim de visites hi haurà, si la custòdia serà compartida…“.
