Els concerts musicals presenciats per una gran multitud d’espectadors són un fenomen més recent del que ens pensem. A mitjans del segle XIX, només els concerts d’òpera al teatre del Liceu eren capaços d’atreure més de 4.o00 espectadors en una sola actuació.
Entre les representacions més recordades de l’època, el ‘Parsifal’ de Wagner del Cap d’Any del 1914, que va començar a les 11 de la nit del 31 de desembre del 1913 i es va allargar sis hores, fins a les cinc de la matinada de l’1 de gener del 1914. Va ser un concert tan llarg que es va donar als espectadors una hora i mitja de temps a mitja funció per poder sopar.
L’escriptor i antropòleg Xavier Theros explica que, quan va acabar l’espectacle, una part del públic havia marxat o s’havia quedat adormit. També se’n diu que la premsa es va queixar que en els canvis de decorats se sentia com els tramoistes cridaven i renegaven entre bambolines.
No va ser fins molts anys després que van començar a fer-se concerts dels que anomenem “massius”. Potser el primer dels grans concerts a Barcelona va ser el que van oferir els Beatles a la plaça de braus de la Monumental, el 3 de juliol del 1965. El quartet de Liverpool va aixecar una gran expectació, tot i que no va estar ni 24 hores a la ciutat. El concert el va presentar Torrebruno i entre els teloners hi va haver grups com els Sirex o l’orquestra Florida. L’actuació dels Beatles no va començar fins passades les dotze de la nit i va durar només 35 minuts, repartits en 12 cançons i prou.
Aleshores se’l va considerar el pioner dels concerts de masses a la ciutat perquè hi van anar unes 18.000 persones. Xavier Theros explica que, entre les anècdotes del concert, es diu que a John Lennon se li van arrugar els pantalons i va acabar actuant amb els que li va deixar Joan Gaspart. Avui dia encara es conserva una habitació amb el nom de Suite Beatles a l’hotel Avenida Palace, on es van allotjar els músics. Entre els seus fans, també hi havia oficials de la Policia Armada franquista, els anomenats “grisos”.
Vint anys més tard, l’any 1985, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach van oferir el que es considera el concert més multitudinari de la música catalana, amb més de 100.000 espectadors. Va ser el primer concert que es va fer al Camp Nou i va suposar un acte reivindicatiu del moviment de la Nova Cançó, en una època en què triomfava la música pop en castellà liderada per la Movida Madrileña.
L’any 2004 va tenir lloc el que encara avui segueix sent el concert més massiu a la ciutat de Barcelona. Va ser un concert gratuït i al carrer. Unes 400.000 persones, segons l’Ajuntament, es van reunir al passeig de Gràcia aquell mes de maig en la rua del músic brasiler Carlinhos Brown, amb motiu del Fòrum de les Cultures. El cantant va desfilar en un camió de 26 metres i acompanyat per una banda de 35 músics.
A banda del brasiler, a Barcelona hi han vingut tots els grans artistes internacionals: Queen, Bruce Springsteen, Michael Jackson o els Rolling Stones, que van reunir entre 50.000 i 60.000 persones en els dos concerts que van fer a l’Estadi Olímpic, els anys 2003 i 2007. Però els que més espectadors han convocat en un concert de pagament a la ciutat han estat els U2, amb xifres de 80.000 i 90.000 espectadors al Camp Nou.
