El primer Talgo internacional va començar a circular el 1969 fent la ruta Barcelona-Ginebra. Aquest any se celebra el 50è aniversari de la posada en marxa d’aquest tren històric. Va ser el primer tren amb rodolament d’ample variable que podia circular per les vies d’ample ibèric i les vies d’ample europeu. El tren, acabat de restaurar el 2014, encara està operatiu com a transport xàrter i es guarda a la base de manteniment que Talgo té a Baró de Viver.
El rodolament mòbil, la gran innovació
El Catalán Talgo, nom amb el qual es coneix popularment el primer tren que va creuar la frontera francesa sense que els viatgers haguessin de canviar de tren, va començar a circular l’1 de juny del 1969. Cobria diàriament la ruta Barcelona-Ginebra gràcies a una innovació tecnològica sense precedents en aquell moment. Disposava d’un sistema de rodolament desplaçable. D’aquesta manera, les rodes del tren es podien adaptar a les amplades diverses de les vies catalanes i europees. El sistema el va patentar l’empresa Talgo i encara funciona avui en dia. “Va revolucionar el servei de transport ferroviari”, diu la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya, Pilar García, que afegeix que “inicialment era un vehicle per a persones amb un poder adquisitiu alt. Era sinònim de luxe. De fet, recordo de petita anar a veure els trens a l’Estació de França i els Talgo eren sinònim de prestigi. Tothom aspirava algun dia poder viatjar en un Talgo”.
Tren de luxe internacional
Aquest tren va cobrir la ruta internacional fins al 2010. Primer va fer el trajecte Barcelona-Ginebra. Era un trajecte que durava unes nou hores i tenia una quinzena de parades. “Tenia una ocupació molt alta, sempre anava ple i, tot i que tenia 13 vagons i 230 butaques, sempre hi havia gent que hi viatjava dreta”, recorda Pilar García. Aquest tren es va integrar a la xarxa ferroviària anomenada Trans Europ Express, una denominació d’àmbit europeu que es feia servir per a tots els trens que es consideraven selectes. I és que el Catalán Talgo podia presumir de tenir unes butaques amples, còmodes i inclinables i altres avantatges com un vagó restaurant, calefacció i aire condicionat. “Tant és així, que a les parades franceses sovint pujaven viatgers només perquè volien menjar al vagó restaurant del tren. Els cuiners tenien fama de preparar plats exquisits”, apunta la directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya. I afegeix que “el vagó restaurant també s’utilitzava per passar contraban de cafè i de productes electrònics durant els anys de la dictadura”. A partir del 1994 el Catalán Talgo va passar a fer la ruta Barcelona-Montpeller fins que el 2010 es va retirar.
Restaurat però amb l’estètica original
Renfe va cedir el Catalán Talgo a la fundació del Museu del Ferrocarril de Catalunya l’any 2011 i Talgo el va restaurar entre els anys 2013 i 2014. El tren ha recuperat l’estètica original, tant per dins com per fora. Actualment té 10 vagons (vuit vagons de classe turista, un de classe preferent i el vagó restaurant). Ara només fa viatges sota demanda. Per exemple, s’ha fet servir com a tren turístic entre Barcelona i Tarragona, l’any passat va fer un viatge a Portbou i al març es desplaçarà fins a Puigcerdà.