Sempre en constant evolució, l’electrònica experimental d’Olaf Blanch fa un pas endavant en el seu treball més personal ‘SLTR’. Ens en parla al plató del ‘Feeel’, on repassa el camí que l’ha dut fins aquí i ens n’ofereix un tast en viu. El també lingüista i traductor recorda la cultura rave, molt present al Vallès de la seva adolescència, i com “odiava aquella música perquè era un drum and bass molt estrafolari”.
Ara, després d’un procés d’aprenentatge que li ha permès fer-se seu aquest llenguatge, s’acosta des d’una òptica pròpia al breakbeat i el drum and bass i l’uneix a l’ambient amb què més se l’identifica com a creador per donar forma al seu segon EP, un projecte elaborat lentament, afinant cada detall; el primer que publica amb el seu nom. Arriba com a fruit d’una evolució que va tenir un primer impuls amb Montjuïc, la seva primera experiència amb sintetitzadors, al costat d’Eduard Bujalance, i Aitor Bigas a la caixa de ritmes. Una col·laboració que va ser la llavor, en paral·lel a l’evolució dels seus gustos musicals, de l’efímer Nova Nord, que es va presentar en un únic concert al festival La Casa Gran el 2017.
Dos anys més tard, el 2019, veuria la llum ‘Borealis’, amb què Olaf Blanch va entrar a formar part del “rooster” de Modern Obscure Music. Un EP amb quatre temes originals sonorament plàstics i reposats que, en contrast, també incloïa un ballable remix de Suzanne Kraft. Una fórmula, la del remix, que apunta que continuarà explorant en els seus projectes. Adverteix que el britànic DjRum i l’alemany Skee Mask són a la seva llista de productors admirats amb els quals li agradaria col·laborar.
