El xef malagueny Dani García diu que tenia i que encara té moltes ganes d’obrir un restaurant a Barcelona però, que en l’actual situació de pandèmia, ha cregut que la millor manera d’aterrar a casa nostra era amb un establiment de menjar per emportar i el que es coneix com a cuina fantasma.
Des de dues cuines preexistents, una al carrer de Muntaner i una altra al carrer de Bilbao, oferiran menjar que es podrà demanar per l’aplicació de Glovo. Sota el paraigua del projecte, que respon al nom de La Gran Familia Mediterránea, a banda de tots els plats que cuinen en altres ciutats, aquí s’hi afegirà un menú amb ADN barceloní. Es dirà La Mercè i inclourà plats de la carta del bar restaurant Granja Elena, un establiment amb 45 anys al passeig de la Zona Franca que ara regenta Borja Sierra.
Els plats de la Granja Elena surten de la Zona Franca
Sierra i García són vells amics i ara es posen a treballar plegats amb una iniciativa “que permetrà a la nostra cuina sortir de la Zona Franca i qui sap si més enllà de Barcelona”, diu Sierra. Una opció que el xef Dani García tampoc no descarta “seria un somni poder oferir a Màlaga els canelons del Granja Elena”.
El menú La Mercè es compon dels plats més icònics que cuina el Borja al seu bar restaurant: cigrons estofats amb botifarra del Perol, mandonguilles de fricandó amb trompetes de la mort, capipota i canelons són alguns dels plats que es podran demanar a domicili.
A les dues cuines hi treballaran unes 12 persones, que han après a cuinar “fil per randa” els plats del Borja. Seran cuines exclusives per a La Gran Familia Mediterránea. En ser preguntat per la polèmica que la construcció d’algunes cuines fantasma han provocat a les Corts i a Sant Martí, el xef Dani García diu que “nosaltres som cuines independents. Com si fos el bar de sota a casa”. García surt, però, en defensa d’aquestes “marques digitals que necessiten un espai on cuinar. És ètic, lògic i, a més, donen feina”. “A nosaltres no ens cal compartir, però entenc qui ho fa”, diu.
El que és evident és que la pandèmia ha fet proliferar les propostes de menjar per emportar i també ha empès restaurants que fins ara eren reticents a fer-ho. El mateix Sierra reconeix que “no ho veia clar, però ara entenc que els dos models de cuina han de poder conviure”.
