Després de la derrota al Camp Nou contra el Barça, ja és matemàtic: l’Espanyol baixarà a Segona Divisió per 5a vegada en els seus 120 anys d’història. Després d’una temporada d’èxits, el club no ha sabut gestionar el retorn a Europa. Una plantilla debilitada en un primer moment amb la marxa d’homes importants va ser l’inici d’un final a correcuita que tampoc ha funcionat. La suma de problemes al llarg de la temporada no s’han pogut solucionar i el resultat és nefast i decebedor per als aficionats blanc-i-blaus, a qui només els queda la dada esperançadora que explica que sempre que l’Espanyol ha baixat de categoria ha tornat a pujar l’any següent. Repassem els factors clau d’un descens gairebé escrit.
Una temporada amb quatre entrenadors
al Betis, després de la temporada històrica en què l’equip es va classificar per a Europa, es va curar amb la il·lusió i la garra que caracteritzaven el tècnic David Gallego, una aposta per un preparador que ho havia fet molt bé al filial però a qui els resultats no van acompanyar i que no va poder encaixar bé dins la plantilla el seu plantejament enèrgic. El club va destituir l’entrenador, de 47 anys, amb un balanç força negatiu, amb l’equip en zona de descens en els quatre mesos que va estar al club.
- David Gallego (vuit partits): cinc punts de 24 possibles
Amb l’Espanyol en zona de descens va arribar el segon tècnic de la temporada, Pablo Machín. Va heretar la classificació per a l’Europa League de Gallego, però li va fer més nosa que servei, malgrat allargar el rècord d’imbatibilitat europea a 26 partits. Machín va tenir pitjors números que el seu predecessor i va marxar amb l’equip últim amb la salvació a cinc punts. Llavors ja era la pitjor temporada de l’Espanyol a Primera Divisió.
- Pablo Machín (10 partits): cinc punts de 30 possibles
va arribar amb la carta de ser capaç d’aconseguir la salvació com va fer amb l’Alabès i tenir experiència a jugar en zona de descens. La positivitat de Pitu va donar millor resultat que els tècnics anteriors i, malgrat brots de llum, sobretot després del fitxatge de Raúl de Tomás i del confinament, l’equip es va enfonsar i l’asturià també va marxar amb uns números dolents i la salvació a vuit punts de distància.
- Abelardo Fernández (17 partits): 14 punts de 39 possibles
El director esportiu, Rufete, va agafar les regnes d’un equip que ja només jugava per evitar un descens dolorós i traumàtic cap a la Segona Divisió. Tres derrotes consecutives contra el Madrid, la Reial Societat i el Leganés van sentenciar l’Espanyol a una pena encara més dolorosa: perdre la categoria al Camp Nou contra el Barça.
- Rufete (quatre partits): zero punts de 12 possibles
Els fitxatges i les vendes
Alguns jugadors clau i l’entrenador de la bona temporada anterior van marxar. En lloc de reforçar l’equip per l’exigència de disputar una competició més, el club no va apostar fort tot i haver-ho fet més tard en el mercat d’hivern. Malgrat haver gastar una pila de milions d’euros, no ha estat a temps de revertir la situació ni la mala dinàmica de l’equip.
Van marxar:
- Joan Francesc Ferrer, “Rubi”: entrenador artífex de la classificació i líder del projecte, va deixar plantat l’Espanyol i va marxar al Betis.
- Borja Iglesias: El Panda, màxim golejador de l’equip amb 20 gols, es va convertir en la venda més cara de la història, amb 28 milions d’euros.
- Mario Hermoso: el millor defensa va fitxar per l’Atlètic de Madrid per 25 milions d’euros, compartits amb el Madrid.
- Aarón Martín: el jove lateral va marxar a la Bundesliga per sis milions d’euros del Maiz 05 que podrien ser 12 en variables. Ara es valora en 20 milions.
Aquests en són els més destacats. La resta de jugadors que van marxar, com Baptistao, Sergio García, Rosales, Álvaro Vázques, etc., no aportaven valor econòmic.
Fitxatges d’estiu:
- Bernardo Espinosa: va arribar cedit del Girona amb opció a compra. Ha jugat 23 partits i ha marcat tres gols, el millor fitxatge de la temporada.
- Iturraspe: migcampista defensiu de l’Athletic Club. Va arribar a cost zero i juga poc.
- Matías Vargas: jove extrem del Vélez argentí que va costar 10 milions. Fitxatge estrella que es va apagant a mesura que avança la temporada.
- Jonathan Calleri: el substitut de Borja va arribar cedit amb opció a compra, només ha aportat un gol en tota la temporada.
- Fernando Calero: el central va costar vuit milions d’euros i no ha entrat amb regularitat a l’alineació de cap dels entrenadors.
- Andrés Prieto: va arribar gratis per ser suplent. Testimonial.
- Sebastien Corchia: cedit del Sevilla, tampoc no va encaixar amb cap entrenador, es va lesionar i va acabar marxant.
Després d’una primera volta molt dolenta, va arribar Abelardo i, amb ell, el mercat d’hivern amb reforços de categoria com el central Leandro Cabrera, fitxat per nou milions al Getafe, el porter Oier, l’extrem del Rayo Adrián Embarba per 10 milions, i la joya de la corona, el davanter del Benfica Raúl de Tomás, que es va convertir en el jugador més car de la història del club amb 20 milions d’euros de traspàs.
Amb més o menys encert i liderats per RDT, semblava que l’equip seria capaç de remuntar però la tornada després de l’aturada del coronavirus no ha estat bona i l’equip mai ha pogut treure’s de sobre la dinàmica negativa, que no l’ha deixat jugar amb tranquil·litat. La plantilla, l’afició, la directiva i els tècnics des de l’inici de la temporada han hagut de remar per sortir del descens, una pressió que ha resultat ser massa gran per a tothom.
