La presència de venedors a la manta ja és generalitzada a l’intercanviador de la xarxa de Metro, Rodalies i Ferrocarrils; es manté també als accessos al transport públic de tota la zona, i fins i tot, ha baixat fins a les andanes de la Línia 3, on ja és habitual.
Els manters s’instal·len al subsòl fugint de la pressió policial a la superfície, perquè ni Mossos d’Esquadra ni Guàrdia Urbana hi actuen de manera no planificada per seguretat. Segons fonts del govern municipal, tant el metro com la zona portuària es consideren zones de perill perquè hi ha un alt trànsit de persones en un entorn amb vies de tren, aigua i grans embarcacions.
Des de TMB argumenten que una intervenció per la força difícilment pot desenvolupar-se amb èxit en un entorn ple de desnivells, trens en moviment i alta tensió elèctric sense causar altres danys personals i materials. En aquest sentit, insisteixen que la prioritat és la integritat dels usuaris i les instal·lacions.
Primera actuació policial al subsòl
La primera actuació policial en aquest punt calent de la venda ambulant s’ha fet després de mesos d’ocupació d’aquest espai. Un dispositiu de desenes d’agents de Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i agents de seguretat de Renfe i metro van accedir a primera hora del matí de dijous passat al subsòl de plaça de Catalunya per impedir que s’hi instal·lessin els venedors. En aquell moment hi havia una vintena de venedors preparats per començar la jornada i que van haver de plegar. L’operació es va tancar sense incidents però amb la detenció d’un dels manters per un delicte contra la propietat intel·lectual.
Aquest dispositiu preventiu es va organitzar després de la reunió de la Junta Local de Seguretat aquest mes de gener, quan es va abordar aquesta problemàtica. Des del consistori insisteixen que intervenir en punts com el metro requereixen planificació i una operació conjunta en què participen de manera coordinada molts efectius policials, que no sempre estan disponibles.
La versió dels manters
Lamine Sarr, membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, explica que els manters tampoc no volen vendre a la manta però que és l’única opció que tenen, perquè sense papers no poden accedir a un contracte de treball. Sarr explica que en els darrers mesos ha augmentat la persecució policial als punts de venda habituals, i que agents uniformats i de paisà patrullen 24 hores. Per això, diu, els venedors no poden “ni treure el cap a la superfície”.
El portaveu dels manters critica que es parli de la presència de venedors al metro com un problema de seguretat, i que en canvi ningú s’hagi qüestionat la seguretat, diu, dels venedors quan són perseguits per la policia. També reclama solucions a les administracions.
Botiga per vendre en línia la marca Top Manta
Paral·lelament, els esforços del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona per tirar endavant la seva marca comercial de productes, batejada com Top Manta, continuen. Ara volen apostar per la venda en línia a través d’un portal web que volen finançar amb una campanya de micromecenatge.
La marca Top Manta es va presentar al juliol i es va estrenar a la venda durant les festes de Gràcia. De moment ja disposa d’una botiga física al carrer d’en Roig. A la cooperativa que hi ha rere el projecte hi treballen una quinzena de persones, però confien que el llançament de la venda a internet permeti contractar deu treballadors més.
Segons Lamine Sarr, un dels impulsors del projecte, els arriben moltes peticions de compra en línia a través de la pàgina de Facebook del sindicat de manters. De moment, els qui hi treballen no han pogut deixar la venda a la manta, i volen que la botiga a internet sigui l’impuls definitiu a la marca Top Manta.
Polítiques municipals envers la venda a la manta
Més enllà de l’operatiu policial acordat a la Junta Local de Seguretat, l’Ajuntament va aprovar el 2016 un paquet de mesures socials per donar alternatives a la venda a la manta. D’aquestes en destaca la creació de la cooperativa que ara comercialitza la marca Top Manta. També es va impulsar un pla ocupacional, a través de Barcelona Activa, per oferir formació prèvia d’ocupació per a venedors ambulants irregulars, en què finalment 41 persones van aconseguir un contracte laboral. Finalment, el consistori també col·labora amb diverses ONG que treballen per l’ocupabilitat d’aquest col·lectiu, iniciativa que suma una vintena més de llocs de treball.
Des del govern municipal asseguren que volen continuar treballant en aquesta línia, però de moment no s’ha anunciat cap nova acció.
La Plataforma d’Afectats pel Top-Manta demana continuïtat
L’allau de crítiques a l’Ajuntament per la gestió del conflicte i la “situació límit” a què s’ha arribat al subsòl de la plaça de Catalunya, ha estat continu des dels grups de l’oposició. Una altra veu que ha exigit solucions és la Plataforma d’Afectats pel Top-Manta. El seu president, Fermín Villar, ha denunciat reiteradament l’ocupació de l’espai públic per part dels manters.
En aquest sentit, la plataforma celebra la primera intervenció policial per desallotjar i impedir la instal·lació de la venda il·legal a la plaça de Catalunya. La plataforma reconeix que han notat canvis en la gestió municipal d’aquest conflicte perquè “han entès que és un problema” i confien que aquesta actuació no sigui un fet aïllat. “Tenim el compromís municipal que aquestes vigilàncies es repetiran per evitar que la situació es mantingui”.
