(ACN) El Tribunal Suprem limita els desnonaments als casos d’impagament de més “gravetat”, és a dir, els que superin les 12 quotes impagades. D’aquesta manera, l’alt tribunal fixa doctrina sobre com aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va anul·lar les clàusules de venciment anticipat de les hipoteques.
La sentència europea obria la porta a substituir les clàusules per l’article 693 de la LEC, que permet l’execució hipotecària després de l’impagament de tres mensualitats. Els magistrats del Suprem, però, han anat un pas més enllà del TJUE i consideren “més lògic” tenir en compte la Llei 5/2019 de 15 de març sobre el crèdit immobiliari, que veuen “més beneficiosa per al consumidor” i que preveu 12 impagaments.
A més, la sentència del Suprem també estipula que tots els casos de desnonaments per hipoteques firmades abans de l’entrada en vigor de la Llei 1/2013 –la que prenia de referència el TJUE-, han de ser aturats “sense més tràmit”. Tot i això, alerta que els bancs podran presentar una nova execució hipotecària basada en l’impagament de les 12 quotes. Amb tot, les entitats que defensen el dret a l’habitatge consideren que els canvis protegeixen més les famílies però que no són suficients.
L’últim parer del Suprem en l’àmbit hipotecari va generar polèmica: si a l’octubre va sentenciar que l’impost de les hipoteques l’havia de pagar el banc, poques setmanes després va canviar de criteri i va tornar a repercutir-lo en el client. La decisió va fer que el Consell de Ministres aprovés per decret per fer pagar l’impost als bancs. Al juny va entrar en vigor la nova llei hipotecària.
Les entitats que defensen el dret a l’habitatge ho consideren un pas important però critiquen que no és la millor mesura per posar fi als desnonaments.
