Les dades de l’atur del mes de febrer indiquen que hi ha 1.253 persones més sense feina a Barcelona i que Catalunya ha assolit la xifra més alta des del gener del 2016. La Maria Cinta Méndez ens presenta un cas més d’una d’aquestes moltes persones que estan buscant feina i que s’han vist afectades per la crisi derivada de la pandèmia del coronavirus.
L’Almodis Nogués té 29 anys i és historiadora de l’art. Parla anglès i alemany i, després de treballar al MNAC durant 10 anys, ara està a l’atur i es planteja començar a estudiar magisteri per obrir-se la porta a nous sectors, ja que el cultural, diu, “és un dels més afectats“.
Viure al dia
La seva primera feina va ser com a dependenta en una botiga. També té experiència en comunicació al Sindicat d’Habitatge del Raval. Ara, però, els únics ingressos que té són del grup Musical Sisters Vinyl, que punxa música negra. Diners que li permeten anar “dia a dia” i organitzar-se cada mes, en espera de trobar una feina estable.
Precarietat laboral
L’Almodis diu que ha estat “molt dur” per tots aquells que treballen al sector serveis perquè “tot el que té a veure amb el turisme, com els viatges o els idiomes, ha deixat d’existir“. Segons ha explicat, “de cop i volta, ens hem trobat que les persones que feia 10 anys que enllaçàvem contractes temporals hem hagut de demanar l’atur”. Ara, diu, les úniques ofertes de feina que troba són al sector administratiu o al bancari.
La maquinària del capitalisme
“El capitalisme t’obliga a ser molt productiu“, es lamenta l’Almodis Nogués, que reflexiona sobre el fet que, “si la maquinària funciona, vas fent, fins que, de cop i volta deixa, d’existir“. Aleshores, explica, els joves experimenten “frustració” pel fet d’haver de “compartir pis als 30 anys” i ni tan sols poder-se plantejar tenir fills o comprar-se un pis. “No és el que volem ni el que necessitem“, diu, perquè “l’educació que hem rebut és que has de ser autònoma i fer-te tu a tu mateixa”, però la pandèmia “ho ha trastocat tot”.
La llum
Segons l’Almodis, el sector cultural comença a “veure la llum” i espera que es pugui “obrir una mica més al públic” i que això signifiqui que “les persones que hem estudiat tinguem una opció“. De totes maneres, la seva súplica és molt punyent: “Si us plau, torneu a obrir els museus de dilluns a diumenge, torneu a les audioguies, torneu a tots els serveis que ens heu tret perquè estem una mica cansades de ser l’última pilota i d’haver dedicar-nos a tot, menys al que hem estudiat”.
