Des que va llançar l’ham als propietaris a l’estiu, l’Ajuntament ha captat 101 pisos turístics i els ha reconvertit al lloguer social. Als habitatges ─que són apartaments buits per la pandèmia─ s’hi allotgen famílies sense llar que tenen un pis de la Mesa d’Emergència adjudicat, però que encara l’esperen. Els districtes on més pisos s’han aconseguit és a Sant Martí (37) i Sants-Montjuïc (25), tot i que també n’hi ha a cinc més: l’Eixample (13), Ciutat Vella (9), les Corts (9), Gràcia (6) i Nou Barris (2).

Entre les famílies que es beneficien del programa hi ha la del Hamid Kadri, desnonada el setembre del 2020 d’un pis del Carmel. Des d’aleshores, han tingut les maletes sempre a punt i han trepitjat tres habitatges diferents en tan sols sis mesos. Ara, per fi, han trobat un pèl d’estabilitat perquè s’estaran almenys un any en un pis turístic del Camp de l’Arpa del Clot. “Estem molt contents, perquè no hem estat ni al carrer ni sense saber on anar. Això sí, amb estrès, amb papers, cites, signatures…”, explica Kadri.

Pisos turístics famílies vulnerables
El Hamid, a la cuina del pis del Camp de l’Arpa del Clot

El lloguer, a mitges entre els inquilins i el consistori

Cada família es fa càrrec d’un percentatge del lloguer en funció dels ingressos i la resta de l’import, uns 1.000 euros de mitjana per contracte, el paga l’Ajuntament al propietari. Segons Lucía Martín, regidora d’Habitatge, es tracta de pisos de dues o més habitacions perquè el perfil majoritari són famílies amb nens. De fet, prop d’un centenar del total de les persones allotjades són menors d’edat. Sigui com sigui, la durada dels contractes és limitada: oscil·la entre els 12 i els 36 mesos.

Més de 550 persones esperen la Mesa d’Emergència

“Esperem que quan es vagin acabant aquests contractes, les famílies puguin ser reallotjades al pis definitiu de la Mesa d’Emergència que els pertoca. Aquesta és la voluntat, si no pogués ser, en trobaríem un altre”, assegura Martín. Ara per ara, la Mesa d’Emergència continua en col·lapse. Segons el consistori, més de 550 famílies tenen un pis adjudicat però encara no l’han rebut. El Hamid Kadri lamenta l’eterna espera, però confia que tard o d’hora ell, la seva dona i els seus dos fills tindran una llar definitiva.

El Hamid amb un dels seus fills, al menjador del pis on s’allotgen