El relloguer de pisos a Barcelona és una pràctica que fan alguns ciutadans per guanyar diners de forma irregular. L’inquilí signa un contracte de lloguer amb el propietari i, en comptes de viure a l’habitatge, l’anuncia per internet com a pis turístic. Ho fa d’amagat del propietari, ja que el contracte prohibeix de forma explícita qualsevol forma de relloguer. Això és el que li va passar al Néstor. El 30 d’abril passat va firmar el contracte amb l’inquilí, i 15 dies després va veure com hi entraven turistes. El pis estava anunciat a Airbnb de forma il·legal.
Hi ha despatxos d’advocats que en els últims mesos han rebut més consultes de propietaris sobre el relloguer de pisos, un fenomen freqüent sobretot a l’estiu. Des del 2016 i fins al maig del 2018 s’han detectat uns 825 casos de relloguer a la ciutat. Això suposa el 15 % de tots els expedients sancionadors (més de 5.000) que s’obren contra pisos turístics il·legals.
El “modus operandi” de l’inquilí
“Aquestes persones aprofiten la lentitud dels procediments judicials de desnonament o de resolució del contracte i treuen lucre d’aquesta activitat il·legal durant quatre o cinc mesos”, explica Francisco Javier Ruiz, advocat especialitzat en dret immobiliari.
Cinc mesos després de la signatura del contracte, ni el Néstor ni el seu advocat han pogut localitzar l’inquilí, que es feia dir Ivan. L’advocat Francisco Javier Ruiz explica de quina forma actuen: signen el contracte, entren a l’habitatge, canvien el pany, l’anuncien a pàgines com Airbnb i comencen a fer-ne negoci. Durant l’estada dels turistes, l’inquilí està fugitiu, desaparegut, il·localitzable. El propietari no pot entrar a l’habitatge i, mentrestant, el jove que es feia dir Ivan continua oferint el pis per a turistes.
Les màfies actuen a la ciutat
El propietari té clar que es tracta d’una màfia organitzada. De fet, l’Ajuntament ha detectat que molts dels inquilins formen part de màfies que especulen amb l’habitatge a la ciutat. “Són grups organitzats que sovint operen en més d’un pis alhora”, explica la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. El consistori ha detectat casos en què l’inquilí ha reincidit en aquesta pràctica.
Per evitar nous casos futurs, l’Ajuntament té un pla de treball amb sancions que oscil·len entre els 60.000 i els 600.000 euros. En un primer moment, l’expedient sancionador s’obre contra el propietari. Si aquest acredita i prova que no tenia constància del relloguer o que ha fet tot el possible per evitar-lo, l’Ajuntament l’aparta de l’expedient i persegueix l’inquilí per sancionar-lo.
El cas de la Montse Pérez, un precedent
El cas de la Montse Pérez l’any 2017 va crear un precedent. Després de llogar el seu pis, va descobrir que l’habitatge estava anunciat a Airbnb. Aleshores es va fer passar per turista, va llogar-lo i el va reocupar. Ara fa dos mesos va guanyar la sentència i no haurà de pagar cap sanció. La propietària ja ha signat un nou contracte amb nous inquilins.
Més tard, va sortir a la llum un nou cas de relloguer a la ciutat. La Beatriz Ceoane, propietària d’un immoble al Poblenou, assegura que un home anomenat Timur Alarcón va rellogar el seu pis a Airbnb. Un cop publicats aquests casos als mitjans de comunicació, van aflorar més estafes per relloguer a Airbnb.
