A la Rambla hi ha 652 habitatges en total. D’aquests, 226 són domicilis habituals, és a dir, són pisos on els veïns viuen la major part de l’any. Dit d’una altra manera: només un de cada tres pisos són domicilis habituals. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi de Barcelona Regional i el GESOP per valorar les modificacions urbanístiques que cal fer en el marc de la remodelació de la Rambla, que previsiblement començarà el 2021. L’informe apunta que a la Rambla hi viuen 569 residents habituals, la meitat dels quals són estrangers (48,2 %).
Però dels 652 habitatges que té la Rambla, la gran majoria (387) són domicilis d’ús no residencial. Això inclou habitatges d’ús turístic, oficines, empreses, d’ús de restauració o comercial, o locals i pisos ocupats per entitats. La resta d’habitatges (39) són domicilis temporals, és a dir, on els residents viuen només un període determinat de l’any.
La majoria de residents temporals són estrangers
A la Rambla hi viuen 104 residents temporals, que s’hi estan majoritàriament per motius laborals (54,2 %) i d’estudis (37,5 %). D’aquests habitants temporals, la gran majoria són estrangers (83,3 %) i homes (67 %). La durada mitjana d’estada és inferior a un any.
Tots els habitatges d’aquesta via emblemàtica de Barcelona s’agrupen en un total de 122 edificis. Un 93,1 % de les finques estan en bon estat de conservació, però l’estudi destaca que tres de cada quatre edificis no són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i la meitat no disposen d’ascensor.
Què els preocupa als veïns de la Rambla?
L’estudi encarregat pel consistori també recull les opinions dels residents. Preguntats per quins són els problemes més greus, responen majoritàriament amb la inseguretat (39,8 %), un percentatge similar al del conjunt dels veïns de Ciutat Vella (41 %). La segona i tercera preocupacions dels residents de la Rambla són els sorolls (15,3 %) i el turisme (14,3 %), percentatges molt superiors als del conjunt del districte (8,9 i 6,9 %, respectivament).
