L'impost dels pisos buits només l'hauran de pagar les persones jurídiques, és a dir, societats o empreses immobiliàries. Els particulars queden, de moment, exempts de gravamen imposat per la Generalitat. No ho està, però, l'Administració, que també serà castigada si té habitatge públic desocupat. Segons l'Agència Tributària Catalana, hi ha empreses que ja han començat a declarar els pisos que van tenir buits el 2015. Tot i això, alguns advocats alerten que hi ha societats que han posat en marxa l'enginyeria financera per eludir l'impost. SÍLVIA PEDRO, advocada de la direcció general de Tributs "La millor forma d'eludir l'impost és ben fàcil, és posar-lo a lloguer i evitar que estigui desocupat. La finalitat de l'impost és aquesta." L'objectiu de la taxa és que surti més a compte donar un ús a l'habitatge que no deixar-lo buit. Hi ha algunes excepcions: per exemple, no s'haurà de pagar l'impost si a un pis buit hi han entrat ocupes, si hi ha algun procediment jurídic obert o si l'habitatge es troba en una zona amb poca demanda. Aquest, però, no és el cas de Barcelona ni de una setantena de ciutats més, on hi ha dificultats d'accés a l'habitatge. Es tracta d'un impost progressiu en què la quota té a veure amb l'escala dels pisos buits. Amb un preu de 10 euros per metre quadrat per exemple, una promotora que té 10 pisos de 100 metres quadrats haurà de pagar 10.000 euros anuals. Un tribut que, d'altra banda, no és incompatible amb sancions com les que durant els darrers mesos han imposat alguns ajuntaments, com el de Barcelona, i que podria fer que algunes immobiliàries que tenen pisos buits hagin de pagar per partida doble.
Només hauran de pagar l’impost dels pisos buits les persones jurídiques, és a dir, societats o empreses immobiliàries. Els particulars en queden exempts però no ho està l’Administració, que també serà castigada si té un habitatge públic desocupat. La normativa té algunes excepcions, per exemple, no s’haurà de pagar si un pis buit ha estat ocupat, si hi ha un procediment jurídic obert o si l’habitatge es troba en una zona amb poca demanda. Aquesta tercera situació no es dóna ni a Barcelona ni en una setantena de ciutats més.
L’objectiu de la taxa és que surti més a compte donar un ús a l’habitatge que no deixar-lo buit. L’impost és progressiu, és a dir, la quantitat que s’ha de pagar està relacionada amb la quantitat de pisos buits que té l’empresa. El tribut no és incompatible amb sancions com les que durant els darrers mesos han imposat alguns ajuntaments, com el de Barcelona. Això podria fer que algunes immobiliàries que tenen pisos buits hagin de pagar per partida doble.
Segons l’Agència Tributària Catalana, hi ha empreses que ja han començat a declarar els pisos que van tenir buits el 2015. Tot i això, alguns advocats alerten que hi ha societats que han posat en marxa l’enginyeria financera per eludir l’impost.
