(ACN) Set entitats relacionades amb el sector immobiliari (entre les quals hi ha el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província o l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya) han presentat al·legacions a la resolució del govern que proposa controlar els preus dels lloguers a 140 municipis catalans pel fet d’estar en zones de mercat residencial tensionat. La mesura afecta el territori on viu el 80,6 % de la població del país, afirmen les entitats. Les al·legacions se centren, principalment, en un suposat incompliment del procediment que estableix la Llei de l’habitatge espanyola.
Entre d’altres, els denunciants subratllen que la resolució no conté memòria justificativa per a cap dels 140 municipis. Un altre dels punts que genera controvèrsia en la resolució del govern és la falta d’un pla específic amb les mesures necessàries per corregir el desequilibri entre l’oferta i la demanda, tal com recull, segons manifesten els denunciants, la Llei de l’habitatge estatal. En aquest sentit, les entitats subratllen que el propòsit de la declaració de mercat tens “no és, en si mateix, controlar els preus dels lloguers, sinó orientar les actuacions públiques en matèria d’habitatge”. Per tant, afegeixen, el pla específic ha de ser un element integrat de la declaració de zona de mercat tens i indispensable per declarar que un territori s’adiu amb aquest escenari.
Manca d’habitatges de protecció oficial
També s’al·lega que l’acord de declaració de zona de mercat tens de 140 municipis s’ha fet sense haver consultat ni informat els ajuntaments de les localitats, fet que “vulnera el principi d’autonomia local” que estableix la Constitució. Les entitats del sector immobiliari, en paral·lel a les al·legacions presentades, reconeixen l’existència de desequilibris “creixents” entre l’oferta i la demanda d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona i a grans ciutats. Entenen, però, que el control de preus del lloguer no és una solució òptima i subratllen que un dels problemes principals és que l’Administració “no ha produït habitatges de protecció oficial”. Segons les seves xifres, entre el 60 i el 80 % dels habitatges d’aquest tipus han estat impulsats per promotors privats.
