nova llei habitatge

El Consell de Ministres ha aprovat la nova llei d’habitatge. És la primera que es fa en aquesta matèria i l’objectiu d’aquesta norma, que encara ha de passar pel Congrés dels Diputats i el Senat, és garantir l’accés a l’habitatge, especialment a aquelles persones més vulnerables. Segons la ministra de Transports, Raquel Sánchez, la llei pretén “configurar l’habitatge com el cinquè pilar de l’estat del benestar“. Ara, la nova llei iniciarà els tràmits parlamentaris per convertir-se, si s’acaba ratificant, en la primera llei d’habitatge de l’estat des que s’ha recuperat la democràcia a Espanya.

Qui afecta la llei de l’habitatge?

La nova llei d’habitatge té com a objectiu principal que tothom pugui tenir accés a un habitatge a un preu assequible. Per això, la norma preveu la regulació dels preus de lloguers en el que denomina “zones tensionades”. Les encarregades de determinar si un territori concret es considera zona tensionada són les administracions locals. Ho podran fer per un temps limitat de tres anys, prorrogables, i durant aquest període es podran establir mesures dirigides a reduir el cost del lloguer o augmentar l’oferta de pisos.

Què són les “zones tensionades” de la nova llei d’habitatge?

Per declarar un territori “zona tensionada” calen dos requisits. El primer és que hi hagi escassetat d’habitatges a preus assequibles, és a dir, que el pagament d’un lloguer o una hipoteca no suposi més d’un 30 % dels ingressos, amb les despeses de subministrament incloses. El segon és que el preu de la compra o el lloguer hagi augmentat més de cinc punts per sobre del que marca l’IPC en els darrers cinc anys.

Ha servit d’alguna cosa la regulació del preu dels lloguers?

Beneficis fiscals per als propietaris que lloguin els seus habitatges

Els propietaris d’immobles situats en zones tensionades que decideixin rebaixar l’import del lloguer tindran incentius fiscals de fins a un 90 % si la rebaixa és d’un 5 %. És el que preveu la nova Llei pel dret a l’habitatge, que també estableix rebaixes d’un 70 % en l’impost sobre la renda de persones físiques (IRPF) si el pis el lloga a joves de 18 a 35 anys. A més, si es fan obres de millora a l’immoble, la deducció pot arribar al 60 %.

Els propietaris que signin un contracte de lloguer de 10 anys o més podran esquivar la congelació de preus i augmentar un 10 % el lloguer a canvi de prorrogar el contracte.

Penalització per als propietaris de pisos buits

Per evitar l’existència d’habitatges buits i fomentar el lloguer, la Llei pel dret a l’habitatge preveu la possibilitat de penalitzar els propietaris d’aquests immobles amb un recàrrec del 150 % en l’impost de béns immobles (IBI). La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha considerat “poc ètic” que hi hagi pisos buits quan hi ha tantes persones que necessiten un sostre. Aquesta penalització s’aplicarà a propietaris de més de quatre immobles desocupats en un mateix municipi durant més de dos anys.

Més habitatge protegit i més lloguer social

La nova llei d’habitatge estableix que un 30 % de les construccions sigui per a habitatge protegit i que, d’aquest percentatge, un 15 % es destini a lloguer social. L’objectiu de la mesura és ampliar el parc públic de pisos, com fan altres països europeus. Belarra ha posat l’exemple de França, que té set vegades més habitatge social que Espanya, o els Països Baixos, que en té 12 vegades més.