Segons un informe elaborat per Comissions Obreres, que posa el focus sobre les estrangeres que treballen a casa nostra, cal que el treball a la llar es reconegui socialment. Un 23,8 % de les dones foranes treballen en feines de casa, sobretot les hondurenyes i les bolivianes.

Per primera vegada des de l’inici de la crisi s’incrementa la població estrangera empadronada a casa nostra. Entre aquest col·lectiu ha augmentat més l’ocupació dels homes que no la de les dones i, segons les dades de l’informe de CCOO, només la meitat d’aquestes dones que volen treballar tenen feina. 

Els sindicats denuncien que la resolució d’aquesta precarietat s’ha de fer amb caràcter d’urgència. Segons Comissions Obreres el perfil de les afectades és el de dones estrangeres, sense papers, que treballen d’internes en algunes cases i que es troben indefenses a l’hora de lluitar pels seus drets laborals. A més acostumen a tenir molts problemes per trobar assessorament ja que només tenen poques hores lliures al dia i estan en una situació de desprotecció absoluta perquè els inspectors de treball no poden actuar als domicilis particulars.

Enmig d’aquest panorama de precarietat, un 21,5 % de la dona estrangera treballa en negocis relacionats amb la restauració i el comerç i un 23,8 % es dedica a les feines de la llar. Pel que fa a l’hostaleria, un 21,6 % són dones estrangeres europees i un 22,3 % provenen de l’Amèrica Llatina, i en el cas de les feines de la llar un 38,8 % són dones llatines, la majoria d’Hondures i Bolívia. Pel que fa als contractes, les dones estrangeres s’enfronten a un tipus de contracte amb més temporalitat i temps parcial, que suposen el 25,9 % del total dels contractes.

La doble precarietat

Per mirar de fer front a aquest problema social, Comissions Obreres apunta que hi ha dues situacions de precarietat: la de les famílies i la de les dones que treballen en aquestes cases. Per aquest motiu des del món sindical s’aposta per posar damunt la taula, un altre cop, el debat de les treballadores de la llar. En aquest sentit, anys enrere ja van ser excloses en el règim general de treballadors el 2011 tal com es reclamava. La lluita, segons els sindicats, ha de ser proposar com a mediadores les administracions públiques. La intenció és que gràcies a un seguit d’ajudes s’afavoreixi la contractació entre les famílies i les dones.