Els restauradors han centrat les intervencions en l’ordenança de terrasses i el sector de la moda ha denunciat sentir-se oblidat, tant pel que fa a promoció com a inversió. La comissió ha comptat també amb la presència de representants de tots els grups municipals, que, a excepció de la CUP, han carregat també contra la gestió del govern en aquests sectors.
El primer a parlar ha estat Roger Pallarols, del Gremi de Restauració de Barcelona. Just en començar ja ha advertit que es veia obligat a modificar la seva intervenció per respondre a les paraules que la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va tenir aquest dijous a l’Audiència Pública de Ciutat Vella, per referir-se tant al gremi com als seus dirigents.
Els fets relatats per Pallarols han estat reprovats per pràcticament tots els ponents. Sobre el tema a debat en la comissió, Pallarols ha valorat que s’hagi constituït el grup de treball, ha assegurat que ho havien demanat reiteradament i ha denunciat que durant el mandat de Barcelona en Comú han trobat a faltar “complicitat i confiança”.
El següent a intervenir ha estat Fermín Villar, d’Amics de la Rambla, que ha centrat les crítiques en la gestió municipal del fenomen de la venda a la manta. “Instem l’Ajuntament que intensifiqui totes les accions que siguin necessàries i exigim que es comprometi a transmetre públicament, i fins i tot amb campanyes de comunicació, que no permetrà l’ocupació dels carrers amb la venda il·legal”.
Comertia, Barcelona Oberta, la Fundació Barcelona Comerç i PIMEC Comerç també s’han alineat amb les crítiques sobre com s’està combatent la venda ambulant il·legal des del consistori. Des de PIMEC Comerç Àlex Goñi ha lamentat que “es crucifiqui un col·lectiu perquè posa malament una taula” mentre s’és “més permissiu i lax” amb els manters.
L’Ajuntament es defensa
Per la seva banda, l’Ajuntament s’ha defensat d’aquest atac. El regidor de Comerç i Mercats, Agustí Colom, ha respost que tothom desitja posar fi al “top manta” però que es tracta d’un problema complex que ve de lluny. “Ho volia fer també l’alcalde Trias el 2013 i tenia titulars que deien que no ho aconseguia”, ha dit.
A banda, s’han sentit altres propostes com ara l’ampliació dels horaris comercials o la necessitat que el petit comerç faci un salt definitiu a la digitalització per poder continuar sent competitiu. Des de Comertia, Joan Carles Calbet ha apuntat també una solució al nombre creixent de locals comercials buits que hi ha als barris més perifèrics: “Hauríem d’estudiar reconvertir-los en habitatges que es podrien destinar al lloguer social, als més joves, o a la gent gran perquè són més accessibles”.
Restauradors i comerciants han coincidit a considerar que Barcelona ha perdut pistonada i veuen urgent que s’inverteixin diners i esforços en promoció. Gabriel Jené, de Barcelona Oberta, ha agraït al govern que s’hagi volgut ordenar la gestió de Turisme de Barcelona però ha criticat que “l’anàlisi ha portat a la paràlisi”.
Jené creu que Barcelona ja no figura “en la lliga de primera divisió”, una crítica que el govern també ha rebut per part del sector de la moda. Francesc Maristany, del Clúster Català de la Moda, ha demanat que Barcelona “es prengui seriosament la moda com a motor econòmic i de promoció”.
La comissió s’ha creat a instàncies del PSC i amb el suport de tots els grups -excepte del govern de Barcelona en Comú, que es va abstenir- per fer una radiografia de l’estat actual del sector comercial i de restauració. Se’n preveuen quatre sessions més relacionades amb el turisme, el mercat laboral, l’impacte econòmic en les mesures urbanístiques i la fiscalitat. Les conclusions es presentaran en una última sessió el 15 de juny.
