Accedir a un habitatge social públic s’ha convertit en l’única alternativa per a moltes famílies a l’hora de tenir un habitatge. L’objectiu és que en els propers anys a Barcelona el parc públic de lloguer representi un 80 % del total i que, en canvi, els pisos amb dret de superfície es redueixin a un 20 %. Actualment l’Institut Municipal de l’Habitatge gestiona 7.000 pisos de lloguer assequible, una xifra que, segons algunes entitats socials, és encara insuficient.

Per accedir a un pis públic a Barcelona només cal inscriure’s al Registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció oficial i complir una sèrie de requisits indispensables: ser major d’edat, estar empadronat a la ciutat, no superar el límit d’ingressos màxims establerts i tenir la necessitat d’una vivenda. A partir d’aquí es pot optar a les diferents promocions que s’adjudiquen a través d’un concurs.

Els pisos socials han estat, per a moltes famílies, l’única possibilitat per accedir a un habitatge en els darrers anys. En la majoria dels casos, els adjudicataris asseguren que no haurien pogut fer front als preus del mercat immobiliari privat. Ara l’Ajuntament vol augmentar el parc públic d’habitatge (d’uns 7.000 pisos) i, a més, potenciar els de lloguer. El govern municipal ja no promou els habitatges de compra, perquè, segons el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, “s’ha demostrat que en els darrers anys han deixat de ser públics” i han acabat en el mercat privat. Per això l’aposta és que en un futur el 80 % del parc públic sigui de lloguer i només hi hagi un 20 % habitatges amb dret de superfície. En aquesta modalitat, s’adquireix la propietat per un període de 75 anys, amb un preu que està molt per sota del mercat. Això sí, el sòl sempre serà de l’Administració. De fet, quan l’adjudicatari vol marxar del pis, l’Institut Municipal de l’Habitatge li pot recomprar i adjudicar a una altra família.

Les entitats reclamen més recursos

Algunes entitats asseguren que el nombre d’habitatges públics és totalment insuficient i que moltes famílies no poden accedir a una vivenda. Entitats com Càritas s’encarreguen de proporcionar pisos a les persones que més ho necessiten. Ho fan a través de la Fundació Foment de l’Habitatge Social de Càritas i actualment gestionen 400 habitatges a Barcelona i l’àrea metropolitana. Gairebé el 70 % són cessions d’entitats públiques o privades i de particulars.

L’objectiu del consistori és augmentar el parc públic de lloguer en els propers anys per fer front a totes les necessitats (actualment hi ha 3.000 habitatges en construcció o en projecte). Fa unes setmanes el Plenari municipal va donar suport a una declaració institucional promoguda per diverses entitats com la PAH, Observatori DESC, FAVB, ABTS i Sindicat de Llogaters, que demanen destinar el 30 % del sostre dels edificis de nova construcció i dels que estan sotmesos a rehabilitació a habitatges de protecció oficial.