Algunes entitats en defensa del dret a l’habitatge han criticat molt els últims dies l’actuació d’algunes de les comitives judicials encarregades d’executar els desnonaments a la ciutat de Barcelona. Una problemàtica que, denuncien, es continua produint, en contra del que asseguren alguns partits polítics, que diuen que s’han frenat els llançaments amb motiu de la pandèmia de la covid-19.
En plena segona onada, a Barcelona s’han ordenat mig miler de desnonaments, entre el 14 de setembre i el 23 d’octubre, segons dades de l’Ajuntament. Això, malgrat el decret aprovat per la Generalitat que prometia paralitzar els desnonaments d’habitatges de grans propietaris i de bancs mentre duri l’estat d’alarma i que obliga els grans tenidors a oferir lloguers socials a les persones més vulnerables.
“Ràpid que me’n vull anar a dinar”
Un dels exemples del comportament poc exemplar d’algunes comitives judicials l’hem trobat en el cas de la Karima Ould, una de les persones desnonades a mitjans d’octubre del bloc situat al número 477 del carrer d’Aragó, propietat del fons d’inversió Norvet. En el seu cas, assegura, “no podia ni anar a una pensió perquè la meva filla estava confinada” per haver estat en contacte amb un positiu a l’escola.
En declaracions al programa ‘reset’, Ould ha explicat que, malgrat aquesta circumstància, “em van dir que havia de marxar sí o sí” i “no els va tremolar el pols” per obligar-la a abandonar el pis. La Karima recorda que “van enviar 20 furgons de policia, com si fóssim una màfia” i lamenta que “no hi ha humanitat“. La dona afirma que el responsable de la comitiva “ens va tractar molt malament“, fins al punt que se’n reia d’ells, mentre els deia que havien de marxar perquè “se n’havia d’anar a dinar“.
Un “hooligan” conegut per les entitats
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) assegura que el responsable d’aquesta comitiva és “una persona coneguda” per tots els col·lectius que es mobilitzen en defensa del dret a l’habitatge. El seu portaveu, Santi Mas de Xaxàs, s’hi ha referit com “un hooligan” per “la seva actitud agressiva, el seu to, el seu menyspreu cap a la gent i la seva obsessió per no escoltar res i executar” els desnonaments tant sí com no.
Mas de Xaxàs alerta que hi ha “una gran diferència entre comitives” perquè “n’hi ha que fan la funció d’analitzar el cas i decidir si s’atura el desnonament o no”, mentre que d’altres només “volen executar” els llançaments. Una “mostra de com de deshumanitzat està el sistema”, segons Rodrigo Martínez, del Sindicat de Llogateres, que ho ha qualificat com un cas de “falta absoluta d’humanitat“.
“Ciutadans de primera i de segona”
La PAH també ha titllat de “gran farsa” les informacions sobre el fet que les institucions públiques hagin aturat els desnonaments. Santi Mas de Xaxàs critica el fet que, amb els decrets aprovats amb motiu de la pandèmia, “es generen ciutadans de primera i de segona” perquè aquells que estaven en situació de vulnerabilitat abans de la covid-19 o que no poden demostrar que hi estiguin per culpa del virus no es poden beneficiar d’aquests drets. Una situació que, segons Martínez, “exposa a molta gent vulnerable als efectes de la pandèmia“.
22 de 9.000 pisos turístics pel lloguer social
Les entitats en defensa de l’habitatge també han lamentat el fet que “només 22 dels 9.000 pisos turístics” que Apartur té a la ciutat s’hagin cedit a l’Ajuntament per oferir lloguers socials. “Una quantitat molt petita”, pel portaveu del Sindicat de Llogaters, que recorda que “portem molt de temps reclamant-ho” i s’imagina “quantes situacions de desnonament ens podríem estalviar“, si aquests pisos estiguessin a disposició dels qui necessiten un lloguer assequible.
