(ACN) La davallada de visitants als museus de Barcelona és un dels efectes colaterals de la crisi del coronavirus. Des del final del confinament i fins a l’octubre no han remuntat, i l’afluència respecte el mateix període del 2019 és molt més baixa: fins a un 90 % inferior al Museu Picasso, un 75 % al MNAC, un 80 % al Macba i un 68 % al CCCB. A més, molts equipaments han trobat a faltar els turistes.
Tot i que ara s’han salvat del tancament de l’activitat cultural ordenat pel govern, ni això ni el confinament perimetral de la ciutat dels caps de setmana semblen haver-los afavorit. Però segueixen oberts. I mentre esperen que la crisi sanitària remeti per començar a refer-se, alguns han vist clar que cal treballar per atreure més públic barceloní.
Apuntalar el públic local
El MNAC i també el Museu Picasso han après lliçons d’aquesta crisi, i una té a veure amb el públic al qual es dirigeixen. “La situació avui és per descomptat excepcional i diferent d’un any normal al museu, que té molt públic internacional”, assumeix el director del Museu Picasso, Emmanuel Guignon. Destaca que han doblat el nombre de visitants barcelonins durant aquests mesos, i assenyala que això els “convé” i molt. De fet, l’any vinent i fins el 2023, quan se celebrarà el 50è aniversari de la mort del pintor malagueny, el museu treballarà “més que mai” sobre la seva pròpia col·lecció i específicament en la presència de Picasso a Barcelona i les relacions entre l’artista i la seva ciutat d’adopció.
Segons explica el director del MNAC, Pepe Serra, les circumstàncies de la pandèmia i la “psicologia de l’ambient” han contribuït al fet que tampoc el públic local, habitual o no, fos suficient per remuntar. Serra creu que ara “toca aguantar” i pensar que “per poc que millori” la situació sanitària “s’haurà de notar una resposta”. De fet, Serra assegura que el museu prepara un 2021 “molt finalista, amb projectes molt concrets i un sentit social i cultural molt clar”.
