Era un dels àlbums més esperats de l’any i ja és aquí: el músic barceloní Guillem Gisbert debuta en solitari després de gairebé 14 anys amb la banda Manel. ‘Balla la masurca!’, el seu primer LP, ens ofereix 12 cançons en què l’univers narratiu del cantant i compositor s’orienta cap a temes com la joventut menys idealitzada, la vocació o l’atzar. Amb totes les entrades venudes del concert que farà a l’Apolo el 3 de maig, Guillem Gisbert visita el ‘Plaça Tísner‘ per parlar d’aquesta etapa nova.

Cantigues, generals, torres i viatges en tren

A finals de l’any passat, Guillem Gisbert va penjar a la xarxa els primers avançaments del que havia de ser el seu primer disc com a solista i l’expectació era màxima. ‘Les dues torres’ i ‘Waltzing Matilda’, els dos senzills que presentava en aquella ocasió, insinuaven que les lletres narrativament complexes, de lèxic ric, dels temps de Manel es mantindrien a ‘Balla la masurca!’. Però aquest treball de Guillem Gisbert va un pas més enllà en la seva voluntat d’experimentar, sorprendre i eixamplar el seu món de referents, vivències i reflexions.

A ‘Balla la masurca!’ hi trobem un retrat tan realista com poc amable de la vida d’estudiant universitari, el relat d’un matí força curiós (i verídic) que el guionista Rafael Azcona va passar al balcó d’un hotel, el diàleg una mica irrespectuós que mantenen la Torre Mapfre i l’Hotel Arts, o l’aventura caribenya d’un polissó que beu a parts iguals de Bob Dylan i de l’havanera ‘El meu avi’.

En mans de qualsevol artista, tot plegat es podria traduir en un disc desordenat, irregular i mancat de sentit. Per Guillem Gisbert, en canvi, aquesta llibertat formal i temàtica és part imprescindible del seu segell com a autor.

Un debut en solitari, ben acompanyat

‘Balla la masurca!’ està dedicat “a l’Arnau, el Martí i el Roger, amb qui sempre hem pensat que dedicar els discos és una cursileria“. La resta de membres de Manel tenen els seus projectes i la seva intervenció en aquest disc s’ha limitat a les veus de l’Arnau Vallvé i a la tasca del Martí Maymó com a mànager de Guillem Gisbert.

Tot i això, el músic barceloní s’ha envoltat de professionals com Anxo Rodríguez, David Soler o Marcel Bagés, a més d’Arnau Grabulosa, Jordi Casadesús i Glòria Maurel, que l’acompanyaran en la gira. Una gira, per cert, que començarà el dia 3 de maig a l’Apolo, en un concert que va exhaurir entrades… molt abans que s’haguessin escoltat les cançons del disc. Tota una fita en el panorama musical català.

El “mosaic” de Guillem Gisbert

  • Un institut: el Costa i Llobera, al barri de Sarrià. El Guillem Gisbert va estudiar en aquest centre públic, on va coincidir amb la resta de membres d’una banda que va formar anys després: els Manel.
  • Un món: el de l’edició. Llicenciat en Periodisme, el Guillem va treballar en dues editorials de les més importants de casa nostra. Amb el temps, però, el seu amor per la literatura i per la paraula ha passat de la prosa a la lírica.
  • Un nom: Manel. L’any 2007, el Guillem, el Roger, el Martí i l’Arnau van debutar amb ‘Els millors professors europeus’ i es va desfermar la bogeria. Més tard van venir més discs, gires d’èxit per tot l’estat i el respecte tant del públic com de la crítica.
  • Un ball: la masurca. Aquesta dansa popular polonesa, famosa al segle XIX, corona el títol del primer disc del Guillem en solitari: ‘Balla la masurca!’.
  • Un concert: el de l’Apolo. En només quatre hores es van exhaurir les entrades de l’actuació que oferirà el 3 de maig per presentar el seu àlbum de debut. Unes entrades que es van posar a la venda molt abans que es presentessin les cançons del disc.
  • Una plaça: la de Lesseps. Situada a la frontera entre els districtes de Gràcia i de Sarrià – Sant Gervasi, aquesta plaça dedicada al famós empresari francès és un lloc per passejar, jugar, fer el vermut i, potser, ballar la masurca…