Tsunami democràtic

Aquest diumenge focalitzem l’atenció en una paraula que ha ressonat i ho continua fent molt aquests dies, “tsunami”.

Segons el ‘Diccionari de les ciències ambientals’, de l’Institut d’Estudis Catalans, un “tsunami” és una “onada solitària, de gran potència destructiva, produïda generalment per un moviment sísmic submarí o una erupció volcànica, que assoleix una altura gegantina en arribar a la platja”.

D’on ve la paraula “tsunami”?

La paraula “tsunami” és d’origen japonès i literalment vol dir “port-onades” o “onades de port”. No és gens estrany que vingui d’on ve. El Japó és el país que més ha hagut de patir “tsunamis” al llarg de la seva història. Aquesta paraula, però, no va ser acceptada al lèxic comú occidental fins al 1961, abans aquests onades gegantines s’havien anomenat: “ones de marea” (“tidal wave”, en anglès) o bé “sisme submarí” o “terratrèmol submarí” (“maremoto”, en castellà), com a genèric. Tot i que al ‘Diccionari de la llengua catalana’ en línia de l’IEC, el DIEC,  es va incloure el 2007.

“Tsunami” va imposar-se al lèxic comú per immediatesa informativa. El 26 de desembre del 2004 un tsunami va arrasar les costes d’Indonèsia i Sri Lanka, tot i que molts altres països del sud-oest asiàtic se’n van veure afectats. Fins aleshores la paraula era pràcticament desconeguda, només present en àmbit especialitzat. A partir d’aquell moment forma part del lèxic habitual. Segons el Termcat, altres exemples d’aquestes adopcions lingüístiques d’urgència van ser “chapapote” o “corralito”.

Com l’hem de pronunciar?

El ‘Diccionari ortogràfic i de pronúncia’ recomana que es mantingui el so complet de la paraula, amb la pronúncia de la te, tal com s’escriu. De tota manera, aquesta pronúncia completa seria més pròpia de locucions formals, i en l’àmbit més generalitzat s’imposa clarament la pronúncia més relaxada, sense la te.

L’ús metafòric de les paraules

Des de sempre el llenguatge ha servit als parlants per donar a entendre significats que anaven més enllà del sentit primigeni de la paraula. En tenim un tou d’exemples. Però centrant-nos en fenòmens climàtics, físics o meteorològics, hi ha moltes paraules del lèxic comú que es fan servir per extensió per expressar o descriure altres situacions, estats emocionals i anímics, etc. Per exemple, un ús extensiu de la paraula “allau” fa que puguem fer-la servir per expressar moments en què hi ha una gran munió de gent que acudeix a un lloc, amb un cert sentit d’abraonament i contundència. En aquest cas, el diccionari sí que recull aquesta accepció (significat) per a “allau” (“una allau de gent”, “una allau de protestes”).

La paraula “onada” també té un ús extensiu més enllà del pròpiament descriptiu. El diccionari també el recull en aquest cas i l’exemplifica: “La gent acudia a onades als grans magatzems. Una onada d’entusiasme”. A l’entrada al diccionari de la paraula “tempesta” també s’hi recull l’accepció per extensió: “Una tempesta de xiulets”; o a “primavera”:  “Era a la primavera de la vida”.

Hi ha moltes altres paraules que utilitzem amb aquesta intenció metafòrica però que no es recullen al diccionari amb aquests significats, tot i que formen part de l’empoderament del propi llenguatge per part de la gent: “terratrèmol” (“Va sentir dins seu com un terratrèmol”; “tsunami” (“La movilització de la gent ha suposat un autèntic tsunami”); “tardor” (“La seva ànima va imbuir-se de tardor”), i un llarg etcètera. En resum, que no ens ho acabaríem mai, infinit com la llengua mateixa. 

L’ús extensiu de “tsunami”

La paraula “tsunami” ha estat adoptada pel moviment Tsunami Democràtic, que aprofita el significat tradicional per descriure un moviment de grans dimensions fent seva aquesta frase de Gandhi: “La no-violència és la força més gran a disposició de la humanitat”. En aquest cas, utilitzen la imatge mental d’un tsunami com a metàfora d’una força humanament imparable formada per tot de gotes d’aigua com les onades gegants (“[…] treballem perquè cadascuna de les 250.000 gotes que ja formen la nostra xarxa concentrin esforços […]”). A Tsunami Democràtic l’acompanya l’adjectiu “democràtic” per matisar el significat d’entrada “destructiu”, i emfatitzar-ne el sentit d’“indestructible” i pacífic. Aquest cap de setmana Tsunami Democràtic torna a ser notícia pel tancament del seu web per part de l’Audiència Nacional

Alhora, aquesta paraula també ha estat adoptada pel moviment Tsunami Veïnal, organització que aglutina diferents associacions de veïns que volen posar fi a la inseguretat veïnal i a diversos problemes que afecten barris com el Raval, la Barceloneta o Sant Antoni, entre d’altres. També aquest moviment utilitza la imatge visual d’una onada imparable per connotar significativament l’agrupació.

Consulta els nostres mots endiumenjats anteriors: “mercè i mercès”, “endometriosi“, “foodtruck” i “a cappella“.