Aquest cap de setmana, el Palau de la Música acull el concurs de corals amateurs europees, Let the Peoples Sing, i hem decidit endiumenjar una expressió que els cantaires que hi participen coneixen molt bé: “a cappella”.
Aquesta locució italiana té un ús molt generalitzat en la terminologia musical, i està adoptada i consensuada internacionalment. Tothom en l’àmbit musical sap, doncs, parli l’idioma que parli, què vol dir una cançó interpretada “a cappella”.
Però… què vol dir, ben bé, “a cappella”?
Les corals que participen al Let the Peoples Sing intepretaran les peces sense acompanyament instrumental, és a dir, que només hi cantaran veus soles, sense cap més so. Això és cantar “a cappella”.
Per què “a cappella” no porta guionet i, en canvi, “au-pair”, sí?
En l’àmbit de la llengua diem que “a cappella” és un manlleu compost adoptat, això vol dir que s’ha acceptat en la llengua d’arribada tal com s’escriu en la llengua originària.
Ara bé, no és ben bé cert que els manlleus adoptats no es modifiquin gens. La normativa aplica certs signes ortogràfics perquè aquestes paraules siguin fàcilment interpretables a l’hora de llegir. La normativa ortogràfica ens indica que generalment als manlleus adoptats se’ls manté el guionet si el porten d’origen (“tutti-frutti”) o, si no, se’ls en posa un per indicar que són un tot amb un mateix sentit: és el cas d'”au-pair” (en francès és “au pair”) o de “hat-trick” (en anglès és “hat trick”).
Amb tot, però, per què a “a cappella” no s’hi ha posat guionet malgrat que està format per més d’un element? Se’ns diu que quan el manlleu és una locució adjectiva o adverbial no hi cal guionet.
Sembla que s’embolica la troca. Què és una locució adjectiva, i una d’adverbial?
Diem que “a cappella” és una locució —és a dir un grup de mots que van de bracet com si en fossin un de sol— i que pot funcionar com un adjectiu o com un adverbi. D’aquesta manera modifica o amplia el sentit del que acompanya:
- “Serà un concert ‘a cappella'” → com a adjectiu qualifica el substantiu “concert”.
- “Sempre canta ‘a cappella'” → com a adverbi, concretament modifica el verb “cantar”, ens especifica “com canta”.
La normativa l’ha volgut deixar sense guionet perquè la preposició “a”, que acompanya la locució, encapçala el mot però alhora també hi fa una funció sintàctica de complement, que depenent què vulguem dir farà la funció d’adjectiu o la d’adverbi. Aquesta excepció en la norma també s’aplica en el cas d'”off the record”.
Si heu arribat fins aquí, enhorabona!, vol dir que també us engresquen els mots i que us interessa saber per què són com són. Us convidem que torneu a visitar les anteriors paraules que vam posar de gala com es mereixen: “mercè i mercès“, “endometriosi” i “food truck“.
