(ACN) L’escriptora Isabel-Clara Simó ha mort aquest dilluns als 76 anys. Nascuda a Alcoi el 1943, ha estat una de les figures més prolífiques i populars de la literatura en català, amb una cinquantena llarga d’obres principalment de narrativa però també poesia, teatre, assaig i guions televisius. ‘És quan miro que hi veig clar’ (1979), ‘Històries perverses’ (1992, premi Crítica Serra d’Or), ‘La salvatge’ (1993, Premi Sant Jordi) ‘Dones’ (1997) o ‘Amor meva’ (2010, Premi Joanot Martorell) són algunes de les seves novel·les més celebrades.
Ja al segle XXI, l’autora va seguir publicant incansablement. ‘T’imagines la vida sense ell?’ (2000); ‘Hum… Rita! L’home que ensumava dones’ (2001), Premi Octubre-Andròmina de narrativa; ‘Amor meva’ (2010, Premi Joanot Martorell); ‘Els invisibles’ (2013), o ‘Jonàs’ (2016), que l’autora defensava com el seu “testament literari” tot i que encara havia d’escriure ‘La Sarbatana’ (2019), aquesta sí, la seva darrera novel·la, publicada tot just el setembre del 2019.
Reconeguda amb un ampli ventall de premis literaris, el 1999 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 2017 va veure reconeguda la seva trajectòria amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Isabel-Clara Simó es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València i, a finals dels anys 60, es va traslladar a Figueres amb el seu company, el periodista Xavier Dalfó, per instal·lar-se més tard i de forma definitiva a Barcelona.
L’escriptora va dirigir durant 11 anys el setmanari ‘Canigó’ (anteriorment una publicació mensual fundada el 1968 pel seu marit i des de la qual van desafiar la censura al català). Va exercir de professora d’institut (a Bunyol, Figueres i Barcelona) i durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), període en què va doctorar en filologia romànica.
Integrant de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, va ocupar-ne el càrrec de vicepresidenta al Principat durant el període 1985-1988. El 1996 va ser nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l’etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes (IEC), càrrec que va exercir fins al 1998 (la mateixa institució la va nomenar degana l’any 2016).
També va desenvolupar una tasca periodística iniciada amb els primers articles a ‘Canigó’, i anys després amb una columna diària al diari ‘Avui’ (De fil de vint). També va ser col·laboradora de publicacions com ‘Serra d’Or’, ‘El Temps’ i ‘El País’.
Programació especial a betevé
Per recordar la figura de l’escriptora Isabel-Clara Simó, betevé emetrà diversos programes en l’espai d’#arxiubetevé. El primer serà l’entrevista que Isabel-Clara Simó va fer a “l’Entrevista d’en Barril” l’any 1998 i d’altres seran continguts més recents com l’entrevista que va fer al programa “La Tarda” l’any 2009 o l’última, que va ser al sofà vermell de l’Àrtic l’any 2014.
Isabel-Clara Simó a l’Àrtic (2014)
Diversos premis literaris
L’any 1999 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi. El 2013 va ser nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d’Or de la seva ciutat natal, Alcoi, i també va rebre el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d’escriptors.
