Isabel-Clara Simó conversa amb Joan Barril el març del 1998 a propòsit de la seva última novel·la, ‘El professor de música’, que considera una obra que mostra “el procediment” a l’hora d’escriure. “Estic intentant escriure bé” però “jo crec que em falta molt. Tinc un projecte literari a llarg termini i estic convençuda que tard o d’hora estaré bastant satisfeta del que faig”, pronostica.
A ‘El professor de música’, Simó desplega un ventall formal sorprenent que transita per diferents èpoques i registres com la carta, el guió cinematogràfic, l’entrevista o el text teatral, entre d’altres. Un plantejament sorprenent al servei d’una història, protagonitzada per un home d’aspecte auster però força captivadora que arriba a un petit poble per ensenyar música, que aprofundeix en el poder transformador de l’art i la capacitat universal de les persones per connectar-hi. “Jo crec que l’art, unes paraules d’un poema bonic o unes quantes notes poden deixar parada un grup de gent en un moment determinat” perquè “tot ésser humà és sensible, fins i tot aquella gent tan vulgar”, assegura Simó.
L’escriptora conversa amb Joan Barril sobre l’essència de la literatura, disciplina que defineix com un “acte de comunicació”. Pel que fa a la mirada del creador, distingeix entre els escriptors que “miren cap a endins” i els que “miren cap a enfora” i es decanta clarament en el segon grup. “M’agrada molt observar el que hi ha al meu voltant. En canvi, hi ha escriptors absolutament extraordinaris que només miren endins” i es pregunta “si l’escriptor complet no serà aquell que és capaç de tenir la doble mirada”.
L’autora d’Alcoi confessa com després de llegir autors que li agraden tendeix a escriure a la seva manera. “Em passa sempre amb el Pla… em poso a llegir Pla i després començo a escriure d’una manera planiana”. També em “passa moltíssim amb Joan Fuster”, assegura. Preguntada pel temps que tarda a escriure una novel·la, afirma que és molt difícil de calcular amb precisió i que “una novel·la es pot escriure perfectament en un any” però “difícilment t’acabarà de complaure si li dediques tan poc temps”.
Isabel-Clara Simó també fa referència a la seva tasca com a delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat, que va desenvolupar entre 1996 i 1998, i reitera que sempre s’ha plantejat aquesta implicació de manera “limitada en el temps”. A propòsit d’un dels esdeveniments concrets en aquest àmbit, la Setmana del Llibre en Català, considera que cal destacar la vitalitat que sempre l’envolta però lamenta que la producció catalana encara tingui “molts gèneres molt abandonats”.
