Qui és qui del Seguici popular de la ciutat?

Les Festes de la Mercè arrenquen amb el tradicional Toc d’inici a la plaça de Sant Jaume. Aquest acte de cultura popular està d’aniversari i celebra 25 anys des que es va crear amb l’objectiu que la festa major tingués una arrencada singular. Les figures del Seguici popular prenen el protagonisme amb un ball sobre l’escenari que segueix un ordre rigorós i s’acompanya de música en directe. Les coneixeu?

[vc_row][vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”203559,202839,203558,202833,202837,202881,202832,202828,202883,202831,202882,202838″ img_size=”1024×576″ onclick=””][/vc_column][/vc_row]

Gegants de Santa Maria del Mar

Els Gegants de Santa Maria del Mar són el rei Salomó i la reina de Saba i representen una parella reial jueva. Es van incorporar al Toc d’inici el 2001, any en què van ser reconstruïts. La ubicació dels gegants originaris és tot un misteri: hi ha historiadors que asseguren que van ser cremats durant la Guerra Civil, però alguns testimonis desmenteixen aquesta versió. El ball que fan a la plaça de Sant Jaume és solemne i alegre amb reminiscències orientals.

Gegants del Pi

En Mustafà i l’Elisenda són probablement els gegants més populars de la ciutat de Barcelona. Coneguts almenys des del 1601, ell és un noble sarraí amb simitarra i turbant i, ella, una dama blanca de llegenda. El seu ball elegant i ple de giragonses representa una trobada d’amor impossible entre els dos personatges. 

L’any 1985 van ser batejats amb els noms actuals. La geganta va ser anomenada així en honor a la reina Elisenda de Montcada, fundadora del Monestir de Pedralbes. Va ser en aquest convent on es van amagar els gegants durant la Guerra Civil.

Capgrossos Macers

L’origen dels Capgrossos Macers no és clar. A les auques del Corpus del segle XIX hi apareixien uns “nans de la ciutat”. Els capgrossos actuals, que daten del 1985, s’inspiren en els personatges d’aquelles auques. Són els encarregats de custodiar els Gegants de la Ciutat. La comparsa d’aquests capgrossos balla seguint els acords dels flabiols de la Gavaldana, una dansa senzilla i ordenada.

Tarasca

Amb cos de tortuga i cap de felí humanitzat

, la Tarasca celebra 25 anys des que la figura es va recuperar. Prové de la ciutat occitana de Tarascó, on una bèstia que vivia als aiguamolls atemoria la població. Té un humor canviant. Tan aviat treu foc i queixalades com llança caramels i dolços a la canalla. La Tarasca allarga el coll i mossega al ritme de la percussió o s’atura i mulla els despistats.

Cavallets Cotoners

Els Cavallets Cotoners representen una batalla entre dos bàndols, els blaus i els vermells. Originàriament, eren vuit figures, però la xifra va variar al llarg dels anys i van arribar a haver-n’hi 12. Flonjos com el cotó però amb esperit batallador eren cavallets que acompanyaven el patró del gremi en la celebració de Corpus. Constitueixen les peces originals més antigues que desfilen al seguici.

Víbria

La Víbria és la bèstia més malvada, representa el mal i la traïdoria. Es tracta d’un drac femella amb pits de dona. El seu cos, a més, està format per parts de diversos animals: cua de serp i ales de ratpenat. Coneguda a la ciutat des del 1399, La Víbria llança foc pels ullals seguint el ritme de la percussió i els instruments de canya.

Bou

Tot i les banyes, en Bonifaci és un bou dòcil i bonàs. Al segle XVII, es va tornar esbojarrat quan va passar de les mans del gremi de carnissers al dels graners. El ball del Bou combina ara les dues personalitats i, de tant en tant, té un ritme tranquil però en algun moment empaita la gent. Està documentat del 1464. La imatge va arribar a estar tan malmesa i sense banyes que era la riota dels barcelonins, que el van batejar popularment com l’Ase del Pi. Es va recuperar el 1993.

Mulassa

La Mulassa de Barcelona està documentada el 1568 a la ciutat i era propietat del gremi de paraires o treballadors de la llana. Tradicionalment era la figura que obria les processons fent espetegar coets, però va arribar a ser prohibida per maldestre. Representa l’antítesi del bou. Es va recuperar el 1988, cinc anys abans del primer Toc d’inici de la Mercè. Mentre clava guitzes i llança petards, balla al so d’una melodia alegre.

Lleó

Entremès dels quatre evangelistes, El Lleó representava Sant Marc i sortia a la processó de Corpus. La figura coronada del Lleó barceloní està documentada a la ciutat des del 1424 i era propietat del gremi de blanquers o adobadors de pells. Va ser la figura més ben conservada del bestiari fins ben entrat el segle XIX. Va ser recuperat a principis dels 90. Tot i el seu posat seriós i coronat, és una bèstia divertida i imprevisible que balla als sons que recorden una havanera. La tradició explica que si se li tira una moneda a la boca, sona una campaneta i la figura comença a ballar.

Drac de Ciutat Vella

Conegut a Barcelona des del 1424 com a figura de

l’entremès de l’infern, El Drac actualment és present a gairebé tots els barris de la ciutat. La figura de Ciutat Vella, que encarna la representació del mal, va desaparèixer el 1701 i es va recuperar el 1987. Llança foc pels ullals, les ales i la cua, mentre balla agressivament als sons de la percussió i els instruments de canya. 

Àliga

L’Àliga de Barcelona representa el símbol més elevat de la ciutat en el conjunt del bestiari festiu. Coneguda ja el 1399 com a entremès municipal, gaudia de privilegis i protocols propis i representava la ciutat de Barcelona a les grans solemnitats. La peça actual és del 1989 i va ser reformada 10 anys més tard. Balla solemnement una composició renaixentista del 1756, tot i que podria ser anterior, del segle XVI o XVII.

Gegants de la Ciutat

Jaume I i Violant d’Hongria són els Gegants de la Ciutat. La parella actual es va estrenar per l’Exposició Universal del 1929. Aquest mes de setembre han estrenat vestits i també han passat pel taller per millorar alguns ornaments com el mirall que porta Violant, que estava malmès. La geganta agafa un mocador brodat amb la mà dreta cada 24 de setembre, per la Mare de Déu de la Mercè. El gegant du un anell que reprodueix el segell que portava el comte de Barcelona. El protocol indica que és el seu ball el que clou el Toc d’inici.