El naixement de Joan Brossa va coincidir, ara fa 100 anys, amb els inicis de la Prosperitat. Per això, la comissió del centenari del barri ha volgut recordar i celebrar també aquest aniversari amb una exposició. I és que el barri i el poeta visual estan connectats. Una de les places acull, des de fa 10 anys, l’escultura ‘A Brossa’, obra de l’artista Perejaume. Partint d’aquesta connexió, s’ha volgut portar la poesia i els jocs d’imatges i paraules de Brossa. “En aquest barri on no hi ha ni galeries ni coses per a l’art, hem fet un esforç per apropar la poesia de Brossa a la gent”, explica Sergi Rincón, un dels artistes que formen part de la comissió del Centenari de la Prosperitat.

Els artistes locals reprodueixen obres de Brossa

D’una banda, han aconseguit que la Fundació Brossa els cedeixi 13 facsímils amb poemes visuals, acompanyats de poemes escrits en què es juga amb paraules i imatges. L’exposició es complementa amb projeccions sobre la vida i obres de Joan Brossa.

La comissió del centenari, però, ha volgut fer un pas més i implicar també als artistes locals. La intenció de tot plegat és apropar la poesia al barri, seguint la mateixa filosofia que Joan Brossa.  “La poesia a vegades s’entén com una cosa molt complicada, ” diu Rincón, però “Brossa en realitat és un joc, és divertit. El que es tracta és de jugar amb les paraules, no de que rimin. Utilitzar els trucs de les figures retòriques per fer màgia.” Els artistes locals han reproduït algunes de les obres més divertides de Joan Brossa.  El resultat es pot veure al Casal de Barri de la Prosperitat fins al 28 de setembre.

Poesia, màgia i teatre al carrer

L’exposició s’inaugura aquest divendres amb un espectacle de màgia i poesia, dues de les arts amb què jugava Brossa. Seran els mateixos col·lectius del barri els encarregats d’amenitzar la vetllada. Per dissabte hi ha preparat un espectacle de teatre itinerant que acabarà a la plaça de la Prosperitat, just davant del monument dedicat a l’artista.

Un artista prolifacètic

Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plàstic, va produir una extensa obra. Als anys 40 va conèixer el poeta J. V. Foix, un dels seus referents literaris, i també el filòsof Arnau Puig i els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Amb ells va fundar el grup i la revista d’avantguarda Dau al Set (1948), en la qual va col·laborar amb textos surrealistes que consistien en l’escriptura d’imatges oníriques i hipnagògiques properes a l’automatisme psíquic. Va ser el començament d’una obra literària molt àmplia que utilitzava el llenguatge com a mitjà d’experimentació i que va portar el seu autor cap a la poesia visual, la dramatúrgia, l’escultura i la performance.